Nadal a 3 bandes



Per fi arriba el nadal, temps esperat quan erem petits, i que a mesura que creixes va perdent la gràcia. Però el que sí que vull que arribi és el dia que emeten "Nadal a tres bandes" aquest gran programa on et fan veure coses impossibles amb el billar. Tot s'ha de dir, a mesura que creixes també ho vas veient més cutrillo pero mola igual. El que no entenc és la gent que el critica dient: què fals, aqui s'hi han estat hores... CONY!! pero tu ho veus en un minut no? PUES CALLA I DISFRUTA DEL ESPECTACULO COÑO.

Ara bé, per mí el Nadal perd la gràcia perque els regals no em fan gracia, el que vull m'ho compro jo i estic més content, i a sobre tinc que ESTUDIAR, vaia mandra, a sobre que m'estic apalancant massa aquest nadal i encara catejare...en fin vaia bien!

Nana de quebranto (MAREA)



Si me cuca un ojillo la parca yo encojo la pata
pero la sonrisa siempre me delata
déjame terminar de pintarle plumas a las ratas,
que cojan vuelo desde tu pelo
donde vivimos desde que los suelos cualquier día nos matan
si de ser cielo es de lo que se trata
[...]
Cavé mi fosa entre tus cosas, aburrido de haber sido el que más amor te dio
también el que más fatiguita y palabras malditas camino del huerto
sin saber si olía a muerto nuestro triste y asqueroso corazón.
[...]
Peleándome con mi cabeza no me gana nadie,
le falta cordura, me sobra vinagre,
y mala follá, y una boquita muy bien afilá,
que prefiere triscar en la hierba
antes que rendirle cuentas al aire

Si te quedas conmigo aquí, sabrás que mi palabra
viste de rojo carmesí,
dale cordel a su trajín, saldrá de mis entrañas
lo que vuelven en oro el serrín
o en más sangre con la que escribir.

A tota pressa!

N'estic fart, la societat esta patrocinada per la pelicula "rec" i m'obliga a veure-la JA perque sino algú m'explicara el final i no!!!.
Tothom acaba per treure el tema i per comentar la pelicula, per favor una mica de respecte que aqui hi ha gent que dorm i no es desperta fins al cap duns dies d'haver aconseguit el permis social per aixecar-se i entendre què esta passant. I això es una altra cosa, qui sap què en surt d'alla?

Si el cielo esta gris (extrechinato y tu)



[...]
Venga manolito prestame el sombrero,
el del ala ancha que llega hasta el cielo
ponlo boca arriba llenalo de versos,
dejalos volar que los reparta el viento
[...]

El conte medieval



Temps era temps hi havia, en un poblet medieval
un baró de mala jeia que a totom volia mal.
Amb carrosses d'or i plata, passejava tot superb
pel seu regne que moria d'esquifit i famolenc...
[ell somreia, però burleta, els cridava amb veu de tro:
us faré tallar una orella, si escolteu al trobador!!!]

Me n'acabo d'enrecordar, a l'esplai on vaig passar alguns mesos i alguns altres anys, cantavem entre moltes, aquesta cançó, que m'agradava força, doncs jo soc un fan condicional de l'època medieval (condicional?, sí, la condició esta en que a mesura que he anat creixent me l'ha anat sudant una mica més, normal, suposo, jaja).
La cançoneta anava contant situacions d'aquestes amb gracia, rima i imaginació, tot dient al final l'"estribillo" marcat amb [] i tot variant la part del cos que el baró amenaçava de tallar al seu poble. Maleit baró.
Tranquils no us preocupeu, el conte acava bé, però.

versos?


Ja fa temps que no escric res de cent, doncs cada cop soc mes dolent
m'empesco algunes jugades, més que res per a no fer errades
doncs amb la coma i l'accent, no m'hi manego ni content.

Ara toca analitzar, com feia abans de no pensar
així potser torno a ser jo, massa i tot per a ser bò.
però de fet tot evoluciona, perque sino no soc persona

la questio es que no se me'n vagi l'olla, i aprovi ni que sigui amb la polla
doncs si una cosa esta clara, és que haig de seguir amb aquesta carrera
estigui alegre o estigui trist, i encara que me'n fagi un tip
d'alla és d'on sortirà el pa, quan estiguem a l'endemà

doncs ja per acabar, acabar de repassar
que no s'ha de pensar, per a feliç estar
però sense perdre el control, que no et fagin un gol
i no puguis refer-te, i mai mes tornar a jeure
doncs vui dir sentar el cap, que mai malament ha estat.

frikades

Estic escoltant musica, mentre menjo un bon parmesà, quin gustazo!

A la Sombra de mi Sombra

A la sombra de mi sombra, me estoy haciendo un sombrero
sombrero de largas pajas que he recogido del suelo.
Lo hare con el ala ancha, que casi llega hasta el cielo,
pa muchas veces no ver, las cosas que ver no quiero.
[...]

(extrechinato y tu - a la sombra de mi sombra; fragment)

musicavida2


Bé segueixo amb la llista de cançons de la vida...

16. Hi ha gent allà fora que em vol segrestar?

The wind beneath my wings (versionat per Sonata Arctica): mmm...sera que no hi ha ningu

17. De què tractarà aquest any?

Nadie te quiere (Los delincuentes): Collons quins anims, m'ho haure de prendre amb conya que sino... em tiro, de fet només queden tres mesos, s'enten.

18. Si arribessis al cim del Everest, cridaries:

Ahorkate (Piperrak): Ostia que em tiro ja eh jaja, que bestia!

19. La pròxima vegada que estiguis amb gent, cridaràs:

Me estoy quitando (Extremoduro): Weno com a metafora d'amors colaria.

20. El teu missatge al món:

Pista 6 (Amon Amarth): Esta clar no?cre que es diu "the beheading of a king", home és bastant més dràstic que només cremar una foto.

21. El teu secret més top secret:

La solució (Els pets): esperança...

22. El teu desig més profund:

Girlfriend (Alicia Keys): No m'ho puc creure...és impossible que sigui tant puta l'ipod jejeje. És bestia o no?

23. La teva memòria més antiga et fa pensar:


Romance de José Etxalariena (Marea)
: mmm, mmm?

24. Algun dia en el teu casament, inclouràs...

You give love a bad name (Bon Jovi): Maca la cançó

25. Quan et despertis demà, murmuraràs:

Enamorado de una botella (Piperrak): y con los restos del vomito de ayer jajaja.

26. Ara mateix, els teus sentiments són:

Colpeja fort (La Gossa Sorda): Puga ser, és?

27. El dia que m'enamori serà...

A tu Lado (Aguabendita): Oh que maco! Aquesta si que és bona.

28. Durant el sexe, cridaré:

Per una copa (Lax'n'Busto): Espero que no vulgui dir que em prostituire per una copa jajaja, espero que sigui ke passara a consequencia d'una copa ;)

29. El teu missatge per a la gent que llegix això:

Disciples of Babylon (Dragonforce): Us ha quedat clar?, a mí tampoc, potser es la conclusió que n'em de treure tot plegat.


·Nada pasa después de los doce años que sea realmente importante (J.M.Barrie)

·Nota, aixo es un remember, enguany ja no manco de tal ajuda moral, diguessim que m'he refet, pero ho volia publicar per que ho veiessiu, els comentaris estan fets en tempos malus.A destacar la coincidencia de algunes cançons i tal, com a curiosity

El Resplandior, que bona!

Aquest video és d'un concurs de trailers fets per aficionats, és a dir la gent agafa una peli i en treu troços. Concretament aquest és una comedia de El resplandior. simplement crec que és genial, et canvia totalment la historia.


Aqui teniu els links dels 15 millors trailers, son concursos diferents:
http://www.trailerspy.com/the-top-15-trailer-mashups-of-all-time/
http://www.trailerspy.com/hidden/the-top-15-trailer-remixes-of-all-time

(extret de refugioantiaereo.com)

Quatre paraules

Si algú veu un troç d'esperança pel carrer que m'avisi, que l'he perdut.
Si algun dia sentiu paraules tendres en boca d'algú, repetiu-me-les que les he oblidat.
Si esteu be, disfruteu-ho i no li restregueu per la cara a qui no.
Així finalment, potser en podrem fer, d'aquesta, la nostra existencia, una existencia menys dura.

La vida es la música, la musica és la vida.

Com que passo per moments "dificils" per dir-ho d'alguna manera, he decidit provar el que varen fer altres fa temps amb la música a vere si ens diu alguna cosa. Certament m'ha sorprès i m'he quedat bastant flipat. Vulguis o no, doni el resultat que doni, fa gracia i qui em conegui també riurà.
Per cert, es tracta de posar el reproductor de música en aleatòri i vas relacionant per ordre de com apareguin (cronològic?), les cançons amb la pregunta filosofica sobre la vida, ahí va:

1. Com em veu el món?

A deshora (La Fuga): Jajaja, m'aixeco tard però no pensava que es notés tant.

2. Tindré una vida feliç?

The ruins of my life (Sonata Arctica): Comencem bé, amb esperances jeje.

3. En realitat, què creu la gent de mi?

Trepitja fort(Lax'n'Busto): Així m'agrada cony, ara falta que m'ho cregui jo.

4. Les persones pensen "fer-me algo" en secret?

Duerme conmigo (Marea): ¿?¿? algun missatge subliminal? li veig poca relacio, comno sigui una noia qui m'ho vulgui fer jjeje

5. Com puc ser feliç per mi mateix?

Track 10 (Axenstar): No m'aclara res la veritat jejeje. No, ho he buscat i es diu Northern Sky. Sí, m'agrada la natura.

6. Què hauria de fer amb la meva vida?

Que triste es (Benito Kamelas): collons, bé la cançó parla de la politica i tal però dit així fa esgarrifar...

7. Tindré fills alguna vegada?

Paradigm Shift (Liquid tension Experiment): No li veig relació, si algú li veu que m'ho digui.

8. Un bon consell:

Dilluns que ve (Brams):Deixo la beguda, els porros d'amagat i tot això, (però no puc perque no ho faig relativament, i per lo poc que ho faig no faré cas al consell).*El que he escrit es la continuació de la cançó i el final lo meu.

9. Quin és el meu "main theme" actualment?

Ayer Soñé (Benito Kamelas):La cançó parla de l'enyorança d'un amor perdut, aaaix, aqui li dono la raó.

10. I l'altra gent quina cançó creu que és la meva "main theme"?

Song in my Head (Sherwood):No se de que parla, pero si pensen ke tinc sempre la musica al cap ja magrada, en realitat jo sempre dic que lo millor del món es la musica.

11. Quina cançó es tocarà en el meu funeral?

Satania (Mago de Oz): Que animal, kin iuiu jeje, sembla mentida pero joder...com les clava el puto ipod. No em faria res que hi sonés. Però el titol es una mica... satanic? jeje.

12. Com serà el meu dia avui?

Destruction Preventer (Sonata Arctica): Bueno aqui nosenose avui he anat a un examen bastant perdut, no és gaire de previsor.

13. Per què estic aqui?

San Sebastian (Sonata Arctica): fragment de la lletra (Was it good I got to know her well although it made me see
That the sun of San Sebastian is way too hot for me?
Oo-oo..
Now I live my life in shades and I am married to the moon
And the sun of San Sebastian is warming someone new). Dona que pensar, sempre he dit que m'agrada quan plou, potser es perque magrada viure en shades, sombres... També es pot trobar la seva connotació amorosa, però ultimament en parlo massa jeje.

14. Per quina raó la gent em recordarà?

Massa jove per fer-me gran (Els Pets): Encoratjador, i maca la cançó.

15. Quina cançó se m'enganxarà demà?

Cowboys from hell (Pantera): jajaja, ho dubto, esta bé però no es de les que s'enganxen, no és facilona, per dir-ho aixi.

Bé per avui ja n'hi ha prou que amb els comentaris se m'allarga molt això. Només dir que si ja n'ha clavat bastantes, espereu-vos a la segona meitat...puto ipod jeje, pero mira, així et prens les coses més en broma que es lo que em caldria.

Aprofiteu per prendre exemple de què és la bona música que no en sabeu, la gent en general, si és que sou d'aquests. Sempre m'agrada compartir la musica que descobreixo i consider-ho bona amb els amics i coneguts, ara bé, pocs em fan cas, ells s'ho perden.

Primera nit de nadal

Avui tot passejant a les 6 de la tarda, ja es feia fosc. M'ha vingut a la ment aquella dolça sensacio acollidora de l'hivern, tot encaixonat a casa amb l'escalforeta de la llar (no es propaganda repsol) i pensant en el nadal.
Records de petit, al poble amb els avis, fent cagar el tió m'han fet pensar en l'il.lusió perduda per aquestes festes; els reis, el tio, el meu aniversari,... jaja. Potser és perque l'any passat me'n vaig oblidar de tot això i vaig passar l'hivern entre llibres i numeros, o potser és perque tinc una altra perspectiva de les coses. Tot plegat no em resulta pas desesperançador.
I això que el nadal en si no m'agrada gaire, els regals i totes aquestes vajanades son palla en vers al sentiment que m'ha vingut avui, aquesta tarda.

Reencuentro con Migom Ismo (entrañable persona)




Bones ja torno a ser aqui, desrés d'uns mals dies en que no estava d'humor per a fer humor. Ara s'intenta com sempre, a veure que podem comentar.

Heu vist el partit del barça avui? per favor, l'altre dia parlava de cargols... un cargol és el que hi ha al mig del camp, o llimac, si li'n voleu dir, ke s'empega la pilota i no la deixa anar del mig del camp o dels 3/4 fins que la perd. Un lastre, i encara hi ha gent que es queixa de qui el critica i et diuen (mal barcelonistaaaa!!!). A CAGAR HOME!!!
A part d'aquest personajillo trobo ke el partit a estat be i si no a entrat a sigut perque no ha volgut la bola. A destacar Yoghur Gudjhonsen que ha fet un molt bon partit, amb els comentaris pertinents del xarli que no parava de afalagar-lo. S'ho mereixia realment.

Weno no ia massa més a parlar, a si, que cada dia que passo per davan d'un poli kuan vaig amb bici, sense casc, sense mans, sense llums, escoltant musica, per voreres de menys de cinc metres i les mil imbecilades més que podria fer normalment, em sento violent i passo ràpid, em fa cosa. De moment no m'han dit res, o al menys no ho he sentit, weno claro amb la musica... apa bona setmana!

Metàfores



L'altre dia em vaig trobar un cargol, petit i dèbil. Li vaig donar protecció, menjar , i casa. Pensava que sempre el tindria, va anar creixent, i un bon dia se'n va anar, em va traicionar i vaig perdre tot sentit a la vida, que estava basada en cuidar del cargol. De tant en tant el veia però ja no era el mateix. Al fi, un dia vaig veure que anava amb altres caragols petits i vaig assumir que era el que tocava, aqui la meva vida va arribar al seu fi.
Ho podem prendre com una metàfora de moltes coses, les que vulgueu, tenir fills, tenir un jugador de cantera bo i que se'n vagi (molt a veure) jejej.

P.D.-Tranquils no passa res, se me'n va una mica l'olla i jasta.

Poesia Basica

Tras largos dias de emparo y muchas horas de espera
llegó a mi casa una nueva, llego a mi alcoba una teja.
La teja de todas las tejas que me apartaba del agua
y asi fueron siete lunas o más en aquella tierra.

Si un buen dia rompiera o llevada fuera por viento
qué hacer yo no sabria y quedaria en escarmiento.

En efecto esto pasó y otra vez fui yo a mojarme
más no estaba acostumbrado a hasta los huesos calarme.
Busca que busca otras tejas aunque no importen las quejas
sin encontrar una alguna, que pueda del agua taparme.

(listen: Extrechinato y tu, viento.)

First impressions of spain


Es un tema complicat d'afrontar psicològicament aquest, el anar fora de Catalunya de viatge. Si, avui hem tornat de Saragossa i això és tot el que vaig pensar:

Vam arribar i ens vam trobar amb una estació de puta mare millor que l'illa diagonal (no te res a veure però imagineu-vos lo guapa que era perque l'hagi de comparar amb l'illa, no es ironia) i el meu cap ja va comensar a pensar: putos espanyols que ens roben els cuartos... Calmat robert calmat, al meu costat tenia gent optimista, pessimista com jo, i gent que sudava, com que hi havia mes gent que sudava vaig acabar adoptant aquesta postura. Tot seguit vam agafar el bus cap al centre, primer que mirem: a veure les banderes que hi ha penjades (dia de la hispanidad). Som, o SOC aixi de rebuscat, es lo que hay. Sorpresa, en vam veure més de catalanes que d'espanyoles, i no eren poques aquestes ultimes. Aqui ja em va trastocar, m'havien dit: on aneu a Saragossa el centre del feixisme...tonteries, no?
El que si que em va fer molta gracia va ser la gent vestida d'època o del que fos, ho veia com algo popular i m'agradava, pero despres vaig pensar que fos el que fos, seria catòlic, a la merda jeje.
Vam dinar malament, vam passar tota la tarda a un bar, i a les 20 ens vam anar a comprar el beure, per si s'acabava o si no el venien a partir d'alguna hora. Conclusió, no compris beure abans d'hora perque te l'acabaras fotent, a les 22 anavem ja tocadets. M'enrecordo jo que m'estava pixant de tanta birra i rabiava perque no hi havia ningu pixant, quan vas borratxo veus tot de penya pixant porai xk també hi van però clar, no tenia en conte que eren les deu de la nit jajaja, vaig acabar pixant en un arbust fuera del alcance de ojos indeseables.
Amb tot el contentillo que portava jo de la birra (em vaig comprar el maxim numero de birres diferents: ambar, cruzcampo, judas, heineken, qilmes) vaig deixar de pensar i ens vam deixar portar per la multitut, ens vam aixecar i capa valdespartera (lloc tipo el forum d'alla a Sgs). Alla va ser com a totes les festes, aixi am molta gent, m'estalvio explicacions, i l'hora de marxar quan ja ens havia baixat tot i jo al menys am el bajon, haviem d'agafar els autobusos perque ens tornessin a l'estació. Imgaineu-vos tota la gent del forum, potser tota no, la meitat, intentant fer cua per agafar un puto bus...un panorama. Estavem casi davant de la cua, i arriben tres furgons plens de polis i comensen a embutir-nos per força. La gent cridant, barallant-se amb la poli, els polis dient: es que solo aprendeis a palos!!! Aqui és on vaig pensar: ara ho entenc, molta estació i lo que vulguis pero a l'hora de actuar són tant incompetents com pensava, com tot el pais vamos, un nivelazo que la flipas!
Weno ja us deixo que se'm fa llarg a mi i tot. Aixo que vam dormir una estona a l'estació i vam anar a pillar el bus. La meva butaca tenia un entrepà de mortadela i una cocacola alla fastigosos, puta gent de merda! que no netegen? joder!!! Em vaig tenir que aguantar les manies i vaig estar amb el bocata sota els peus amb la pudor que allò comportava. Avui hem arribat a sants, una estació que a primera vista dona MOLT que desitjar comparada amb las delicias, però amb la seguretat de que ja estavem a casa...

La Musica d'Avui

Aquest tio ens fa veure una mica com són les musiquetes modernes d'avui en dia..., endavant!

Represa



Feia temps que no publicava, no se perquè, per paranoies, per no voler escriure, tampoc hi estic obligat pero si escrius més coses tens més possibilitats d'haver-ne escrit alguna de bona, no? Doncs això és precisament el que NO he fet.

Imagineu-vos, heu d'anar a un curset d'una sola classe, estaràs amb desconeguts unes hores i te n'aniras (adios muy buenas). La cosa és que us fan fer alguns exercicis per trencar el gel i estar mes comodes, com per exemple xerrar amb el company del costat i explicar-vos la vida. Això que comenses a parlar i de repent et diu que ha estiuejat tota la vida al poble on tu has estiuejat tota la vida, un puto poble de 300 persones, jajaj! Ho vaig trobar bastant bestia. Despres m'entero que un altre coneix a 3 amics meus del poble, que va am un a un casal i am els altres dos a classe, i que és amic de un colega d'aqui bcn. Venga no hi ha qui s'ho cregui això per favor, em vaig quedar flipant ... Vaja que acabem tots com si ens coneguessim de tota la vida, no tant, però si amb molt bon rollo. Y hasta aqui mi historia: la historia d'un vaixell, que no va arribar a port! avui a 30 minuts...

Quien avisa no es traidor, es un cabron

Això se m'ha passat pel cap quan fa una estona estava rellegint posts antics. Ja ho vaig dir ja, ara farà quatre o cinc mesos, quan uns degenerats falsos i imprudents em van obligar a acceptar informació per al ciclista (em refereixo al post: Biciquè?). Com bé deia la Mònica en un dels comentaris, PAM i PAM, clatellada és lo que ens ha caigut ara, i el bachi que deia que si anaves per la carretera estaves mort, pues muere ahora cabrón!!! (és lo que ens ha dit l'ajuntament).
Es una vergonya que passi això, i el que em fot es que la gent encara hi està a favor. M'explico, l'altre dia anava cap a la uni i passava per una vorera de menys de 5 metres d'amplada (us situeu? jo tampoc, és que l'ajuntament es imbecil i no veu que 5 metres no els fa cap vorera per tant totes son de menys de 5. I que es pensen que faré, tota la puta volta al barri només per seguir el sentit dels cotxes anant per la carretera, quan si vaig per la vorera son 2 carrers? IUNA MERDA!!!).... segueixo.- i una dona vella i podrida em diu: oye! por aqui no se puede pasar! -. CALLA PUTA! és lo que se'm va passar pel cap als 5 segons d'haver estat "manat" per una persona aliena a mi a qui no li importa el que faig i deixo de fer. I és que em vaig quedar bloquejat assimilant el que m'estava dient....però, serà possible (vaig pensar jo).
En fin que aquesta es la situació, desesperant, i a sobre encara has d'aguantar les brometes pesades dels amics: Ja saps que ara et poden multar? jijijijejejejajaju!?!?!?!?. I encara més, la gent convençuda de que serveix d'algo, que si hi ha accidents i noseque. Saps on son els accidents? a la calçada!, on ens feu anar ara. Per que m'hi jugaria qualsevol cosa a que ningu s'ha mort atropellat per una bici, és impossible a més de ridícul! Què són petits accidents espontanis sense més seqüèles que un braç trencat en front a les morts que hi ha cada any de motociclistes?, aquí és on haurien de gastar el temps que a tant car preu ens cobren aquests putos politics.

De pas mireu aquest video, així acabarem, jugant-nos la vida per entre els cotxes com putos bojos, ara, mola eh el video!!!



Vagi bé!

Diumenge



Els diumenges son el pitjor dia de la setmana, o el millor (segons com es miri). Per una banda tens un dia sencer per a dedicarlo al que vulguis. Algo d'estudi i gimnas per exemple, fins aqui tot molt facil.
El problema arriba quan t'has aixecat pels voltants de les dues, dines i t'apalanques al sofa i/o fas la migdiada. Les hores van passant i et proposes posar-t'hi dintre de mitjora, que passa en un no res i t'obliga a aplaçar mitjora més el que volies fer (i així successivament). Al final t'aixeques del sofà amb unes mínimes intencions de fer-ho però penses: Ai! abans anire un momentet a l'ordinador a vere que diu la gent del messenger... Total, perds una hora més i ja son les set, hora d'obrir la nevera i "papear" lo que trobis.
Amb tot això ens hem cansat i havent berenat fa mandra posar-se a estudiar, total per dos horetes que queden per sopar, no val la pena posar-s'hi. Ostres, tenia que anar al gimnas, bua! però sol... truques a algú a vere si vol anar-hi. Si sí, molt bé t'entretens una estona, tornes a casa i sopes, però si no, fa massa pal esforçar-se sol i a casa s'hi està millor.
Tota la puta tarda sense fer res de res i encara queda una bona estona per sopar, et desesperes no saps que fer i clar, no em posaré a estudiar, fa mandra fer algo. Incoherent, ho sé però així som, estupids.
Ja per acabar el dia, sopes, mires la tele un rato, otro rato al pc, i a sobar-la. Pum, passa mitjora, mitja més... Cony que pasa que no m'adormo, aaaaaah si m'he aixecat a les dues!!, aleshores que foto aqui, no m'adormire pas. I aqui em teniu, matant les hores de son per no estar mirant el sostre amb la llum apagada.

AAAAAAAHHHH, mira estic badallant, nose si es pel conyas que he escrit o per que tinc son, bé es igual, marxo a dormir,

bonanit

pd: al cap del post, una fotografia en perspectiva del sostre de la meva habitació amb la llum apagada.

Universitat 2.0


Em sorpren que ningú hagi comentat el pèssim títol de la nova pelicula d'aquesta tant llarga trama, la jungla. Què se suposa que és una versió millorada? perque si no vaig errat aquesta nomenclatura va adreçada a programes d'ordinador (p.e. messenger7.5) i no a pelicules. Dintre de poc sortiran llargmetratges beta i al final ens diran els megabites que ocuparia si ens la baixessim al ordinador, i evidentment també l'hauriem de protegir contra robatoris o virus, per tant quedaria: la jungla 4.0 700Mb patrocinado por Norton antivirus. I que es un sistema amb antivirus sense internet, es a dir conexion adsl de 20 megabites por solo 20 euros?
Diria que me n'he anat una mica per les rames i me flipat pero es ke se m'acudeixen parides i no puc fer com si no hagues pensat res.
Ara que tornem de les vacances i ja m'he establert còmodament, presento una novetat en la presentació del blog. Per a qui no em conegui, soc una persona que s'emparanoia molt, més abans que ara, i com que sempre dic que per viure feliç la clau esà en no pensar, he decidit tallar-me el cap. Fora cap, fora problemes.

Bonanit

D'aqui d'allà, èxode rural

Com un firandant que de poble en poble va, se sent un durant l'estiu quan sense cap ocupació aparent es deixa caure de lloc en lloc per tal d'anar-se entretenint amenament. Així és doncs quan un veu al tornar a barcelona, la "merda" de xafogor que hi fa, només arribari ja comences a suar i sentir-te cansat, no us la recomano. Emigrem tots al camp o als pobles de platja i deixem aquesta basura de microclima, per favor.
I ara, com que no tinc res més a dir, adeu!

Solana



Jo no em creia pas que la crema solar fos eficaç, que "funcionés" en contra del sol i els rajos "uva" (oliva, en català (és primera hora i l'humor no està molt fi)). Simplement creia que era un muntatge de les empreses farmacèutiques per enriquir-se a costa de la por de la societat en front un Sol que segons diuen està en escreix. Si no s'haguessin inventat això del canvi climatic, tant tranquils que estariem ara: no faria tanta calor, el Sol no cremaria i no ens hauriem d'esparcir pel cos aquesta pasta blanca... el que fa la publicitat.
La qüestió és que l'altre, el segon dia que anava a la platja, em vaig untar només per les espatlles, ja que és on recordava haver "pillat" més l'any passat, i així ho vaig fer. Òbviament em vaig oblidar l'esquena, i el dia següent a casa, em veieu a mi d'esquenes a l'aire acondicionat per tal de calmar el dolor. Vaja que va quedar demostrat que la crema serveix doncs les espatlles les tinc intactes i en canvi l'esquena no, què hi farem.
Ja fa tres dies d'allò, i ara encara quan la gent em saluda: Què tal tio!, tot donant-me un cop a l'esquena dic: Gràcies home, gràcies, amb un somriure falç i cagant-me en la mare del tio i en el Sol.



L'Itf i el Bachi m'han passat la feina de posar la musica que escolto, i no puc dir que no. Així que ahi va:

-Musica a l'ordinador: Molta

-Ultim CD que he comprat:
Diria que "por costumbre" de Benito Kamelas, gran grup, rock nacional de l'estil Marea, Extremoduro i La Fuga (una mescla). És més bo el ultim cd però no el tenien.

-5 cançons més escoltades: Com ha dit el bachi en el seu, jo escolto cançons i em van agradant diferents és a dir totes. El problema és que si escolto molt una cançó la rallo i ja no em sembla tant bona. Posaré més aviat 5 bones cançons.
· The Power of One de Sonata Arctica, grup finlandès, dura 5:30, potser un dels millors solos que he sentit mai, i no per la tecnica o la velocitat (n'hi ha molts de rapids) sino per la melodia que fa, impresionant. Va ser el primer grup "metal" que vaig escoltar, es a dir que no cal que t'agradi el metal per escoltar-los.
· No quiero ser un poeta de Marea, del primer disc d'aquest grup navarrès, m'encanta. Res a dir, només que són una referencia del rock espanyol de los tiempos que acontecen.
· Gone to the wall de Twilitghtning, grup finlandès i també molt semblant a Sonata Arctica però més progressius i menys "metal".
· Downfall de Children of Bodom (i poso aquesta perque n'haig de posar només una...). Aquest grup si que és metal, i és el millor grup que mai he escoltat.
· Hasta nunca de La Fuga, una cançó que fa plorar i tot, no, ara en serio, és una de les que m'agrada més del grup.


Critica espontània (continuació)


Hi ha un episodi d'Astèrix i Obèlix, les dotze proves d'Astèrix, si no recordo malament s'anomena, en el qual una de les proves consisteix en aconseguir el formulari tres-quaranta-dos tot entrant en un edifici a demanar-lo. Si algú l'ha vist ja sabrà del que parlo, sino, només dir-vos que quan vaig entrar dins la "campana" semblava talment allò, una casa de bojos. El problema resideix en que la gent va de finestreta en finestreta i de pis en pis fins que es tornen bojos eus aqui és la prova d'en Juli Cèsar.

Així em trobava jo air dia 2 de juny quan tot havent sortit de la porta de la dreta em manaven anar a la porta de la dreta (justament la mateixa de la qual n'estava sortint), allò era de bojos. Vaig fer el que em deien, no fos cas, i vaig anar al primer pis. No hi havia ningú, només algunes persones que entraven per dues portes a banda i banda del replà mitjançant targetes magnètiques. Hi havia una porta al mig, més gran i amb pany. Al girar-lo, la porta va cedir, i vaig poder entrar. Informació, deia un altre cop, però nose perquè em donava la sensació que allò no era el que buscava, nose si és perque no hi havia ningu (tret de la recepcionista) o perque posava Departament Mercantil de Barcelona. Vaig preguntar: "Això no és per treure's el carnet, oi?" a la resposta: "No, això és a l'altre edifici".
Jo ja no em creia res, de manera que vaig tornar a pujar dins el mateix edifici, fins la plana 4 on havia anat abans. Ara hi havia una altra persona, una dona que em digué que havia d'anar a l'altre edifici taquilla 10, per fi una mica de concresió.
Surto al carrer, giro a la dreta i entro per la porta de l'esquerra. Pujo ara a la primera planta taquilles 01-...-37. Vaig a la 10 i em diuen que haig d'agafar tiquet, d'on?, de la taquilla 15, una maleida taquilla amagada on no posa res més que uns asteriscs a sota. Pregunto el mateix que a l'altre edifici (per treure'm el carnet?) i em diu: si a la 10-11 tot donant-me un tiquet. M'espero vora mitjora veient la gent extranya que ronda per allà fins que m'atenen. La noia, molt explicita, em dona uns papers i m'ho explica. Li faig repetir 20 vegades perquè no vull ambigüetats després del que m'ha costat arribar aquí i aclareixo les coses. Per fí he conseguit el que volia.
Vaig a l'aparcament de bicis tement per la seguretat de la meva (la gent del barri no em feia gaire bona pinta), l'agafo, pujo cap a casa, i em foto a sobar.

Moraleja: Com poden ser tant incompetents els que han organitzat el puto edifici de merda que vulgarment es diu LA CAMPANA???????? Nidea però jo faré un esquema intentant explicar lo merda que és. gràcies

Moraleja 2: No m'extranya que la gent encarregui aquesta feina a les autoescoles, fer-ho un mateix és...impossible.

Moraleja 3: I espereu, ara m'haig de treure un certificat mèdic, pagar a caixa (planta 2), i tornar allà perque em donin dia i hora per l'examen, deu vulgui que tingui sort!!!! (no soc catòlic).


I ANTE TODO, NO ENS ESTRESSESSIM

Critica espontània


Veient que durant les vacances això d'escriure és tant imprevisible com si ho fes un nen petit, he deicidit que fins a principi de temporada no escriure "oficialment". De moment:

Qui no s'avorreix aquests dies? I encara més si no es treballa, doncs vaig decidir anar a trafic per informar-me sobre com treurem el carnet. Deu vulgui que només hi hagi de tornar una vegada en aquell infern. Us descriure el que vaig fer, o més aviat el que em van fer fer.
Entro, miro el cartell informatiu dels pisos i llegeixo: Informació, planta 2 taquilles 38-39-40. Pujo les escales tot content pentsant-me que seria un moment i... veig les taquilles 42-43-...-60, em comenso a preocupar però no passa res. Li pregunto a un guardia: perdó, informació? I em contesta, així com a altres desesperats com jo: para arriba!. A falta d'escales per pujar decidim agafar l'ascensor i endevineu... no hi ha més de 2 pisos, segons marquen els botons, i com que estem al 2n pis, no podem PUJAR! pensem, serà l'altre ascensor, doncs NO!
Comenso a estar-ne fins als collons, surto de l'ascensor, encara al segon pis, i comenso a provar totes les portes que veig no duent-me enlloc. Finalment obro una porta d'emergencia, tot despreciant el consell d'un ignorant estafat com jo per tota la incompetencia d'aquell lloc de no fer-ho per perill d'alarma, i em veig en un passadis blanc amb una altra porta la qual obro. Sorpresa, una escala que puja (nota: després me n'adonare que estic en un altre edifici). Començo a pujar fins que em trobo un munt de gent i llegeixo: informació, on inmediatament vaig i un tio que semblava tenir problemes de prostata (no parava de moures, ergo es devia estar pixant) . Aquest em contesta a la meva pregunta de "Què faig per treure'm el carnet per lliure"? amb un fred "Surts al carrer, porta de la dreta, primera planta". Jo, xocat per la falta d'info, intento extreure'n algo més, com el numero de taquilla o algo, però res.
Descendeixo fins a la primera planta i surto. Amb cautela, m'allunyo de la façana per agafar perspectiva i em giro... PAM! Un altre desengany, no hi ha porta de la dreta. Només hi ha un centre mèdic i un aparcament.

...

continuarà

res mes

Ja torno a escriure, he decidit avui. Doncs podríem suposar que he estat de vacances, ja que tothom es mereix unes vacances, encara que de fet segueixo estant de vacances, però no d'escriure. I és que tots els que comencen les vacances es proposen alguna cosa: treure's el carnet, treballar, ... Jo en canvi, no. Serà que no tinc iniciativa? o que em passo el dia sobant-la, nose.
El que es comú per tothom és el fet que cada dia fot més calor i que com abans ens acostumem a anar a la platja millor ja que abans ho assumirem doncs jo si no vaig a la platja o al poble no entenc que estem a l'estiu. Per mi és com estar avorrit a casa i anar quedant per no fer res.
res mes

Si, si, si ! Nos vamos a podrir


Com tothom sap ara estem en un d'aquells moments tensos en que la gent ja s'espera el que passarà però no s'ho acaba de creure i per això encara no han exclatat les queixes col.lectives. Mirant enrere no podem negar que no haguem patit i que arribar fins aquí ha costat però collons, ho teniem a tocar, per favor, el Madrid ha estat molt pitjor. Com poden tenir tanta sort? Se suposava que aquell equip estava acabat.
Nosaltres si que estem acabats. Es broma. Jo crec que perdre-la ara és millor que no pas guanyar-la. Si, si, totalment convençut, no ens la mereixem. Qui vol una lliga? Total anem sobrats, tenim DOS champions, què més vols. I sense remordiments eh, la temporada que vé la mateixa plantilla, amb Ezquerro inclòs per suposat. Fem el paperet de simular fitxar a henry i així fins l'any que vé a veure si hi ha sort i guanyem.
No se si s'haurà notat, però pretenia ser sarcàstic. Ara en serio, aquesta actitud és la que té la directiva del Barça, o al menys la que sembla que té. I la veritat així amb una mica de sort potser entrem a champions.
Està clar que aquí s'ha de fer un canvi radical i si la directiva no mou un dit, doncs fora. No sé quan són les eleccions però el soci ja sabrà què fer.

Atentament,
poma podrida solidaritzada amb unicef FCB


Com un deliri, una sombra que s'acosta, un soroll greu i profund, com res! Passen les hores veient el rellotge girar, i girar, i girar... i així han passat un, dos, i quasi tres dies dels dies que avui vivim.
Si, això és perdre el temps, segons marquen els cànons de la nostra societat. Però com tot animal necesito hivernar (malgrat sigui estiu i no sigui tot animal el que ho faci) i descansar. I creieu-me, tots aquells que viviu estressats, o ocupats, penseu en dormir bé o no cal ni això, tan sols fer RES, t'envaeix una sensació de satisfacció i de credibilitat de que no passa res. És com si tornessis a néixer.
Potser t'alarmes, o potser no, però creus que és per un motiu i que has estat recuperant forces per acabar el que ja fa temps que s'hauria d'haver acabat. Si, en poc temps s'intentara culminar amb un any d'esforç, a vegades fàcil, a vegades difícil. I sabent que és el primer de molts, només espero les vacances per poder pensar més sobre un mateix.


Si tots els que estudieu us sentiu així, esteu acabats!

Biciquè?


Tot anant a la biblioteca a estudiar, ahir pel matí, se'm va creuar en el meu cami una paradeta plena de gent que aturava als que anaven amb bici. Em va dir una noia:

- Té, això és per a tú, t'ho donem perquè vas en bici!!! "Que way"(semblava voler dir).-

Em va donar una bossa negra amb el simbol de biciat i au cap a casa, weno no, cap a la biblio. Un cop alla, abans de posar-me a estudiar em vaig molestar a llegir el que hi havia dins, uns paperets i algun que altre boligraf.

El que deia era simple: registra la teva bici per si te la roben, no vagis a mes de 10km/h per la vorera, no vagis per les voreres de menys de 3m, no, no, no, no, ...!!!! NO RESPIRIS!


Em vaig indignar perque, no se suposa que el govern hauria de promoure anar amb bici? i no posar tants impediments ni tonteries com les que posen que se't treuen les ganes d'anar amb bicicleta?

Volen que la registris per així posar-te les multes més facilment. Com no hem d'anar per voreres inferiors a 3metres d'amplada si l'unic carrer així és la diagonal? A 10km/h? si mira, si agafo la bicicleta es per anar més ràpid collons i no per anar més lent del que vaig quan vaig a peu, sius plau!!!!


En definitiva, que anem per bon camí si el que volem és netejar la ciutat de fum (desfer-nos dels cotxes). Perquè quina és la millor manera per promocionar l'us de les bicis? Aquesta evidentment, tot fent passar les poques ganes que ja hi té la gent. Els 3 metres seran la distancia màxima a la que hi veurem, per culpa del fum, si seguim amb aquestes ganes.
vagi bé.

Ligue des Cava


Air a les 22:00 vam presenciar la final d'aquesta tant mediàtica competició, la copa catalunya. Com a bon català, no he anat seguint les eliminatòries i no m'ha preocupat massa. Serà falta de popularitat? suposo que sí. Però també falta de qualitat potser.

Tot i així a la final no va faltar qualitat, toc, i bon futbol, malgrat no jugar amb els equips titulars. (al menys a la primera part, que és quan estava conscient)

L'inici del partit va començar aferissant amb bones jugades per part dels dos equips. El Barcelona va començar marcant amb Ezquerro cap al minut 10 (seria l'unic gol) i ben aviat va arribar la resposta de l'espanyol. Suposo que pel fet de jugar amb molts jugadors del futbol base (Dos Santos i Crosas entre altres) el Barça anava una mica fluix en defensa i per això permetia algunes jugades com el travesser de Coro i el gol, que va arribar despres d'una magnifica jugada de passada en profunditat a l'esquerra i passada de la mort que va culminar Pedraza.


A partir d'aqui el partit es va estancar i va estar en mans de ningú. No vui dir que se jugues malament sino que anaven atacant alternadament sense arribar a crear massa perill. Això sí, era joc de toc, com el que m'agrada a mi. Desgraciadament la falta de perill va fer que cap al minut 40 m'adormis i em perdés tot el partit.

Avui m'ha despertat el matins d'en Cuní amb el resultat 1-1, és a dir, no em vaig perdre gran cosa, bé si, els penals que afortunadament van acabar en victoria del Barça. Per fí, el primer títol, bé el segon. A veure si conseguim un tercer... Tot es veurà aquest cap de setmana dissabte a les 21:00 juntament amb l'importantissim partit del cap de llista, el Madrid...


Sort


Relax+estress = gimnas


L'altre dia, per relaxar-me, vaig anar al gimnàs. Com qualsevol altra persona vaig fer el paperet de simular estar fent exercicis, fent els típics suspirs forçats mentre manipulava les màquines. Com tots sabem això és l'excusa per anar on realment volem anar tots: al jakuzzi.

Malauradament estava ocupat per dos homes i com nosaltres erem dos doncs s'hagués creat una situació una mica incomoda, per no dir apretada. Així doncs vam decidir fer temps i ens vam estirar en una mena de llits durs i que a sobre estaven calents. Allò em va desmoralitzar, no he vist cosa més inutil i incordiant que el que hi havia allà. I a sobre és estiu, que dius: Sí, el que necessito es calor precisament.
- Ostres doncs me'n compraré un per casa, que no ocupa lloc i és útil! - deiem amb la broma. Com a molt faria la funció de taula i malament. Em vaig indignar i estava per marxar, però vam veure que el jakuzzi estava vuit i ens hi vam apalancar, no gaire estona perquè a les 9:30 zas! ens van tallar les bombolles, i com podeu suposar, té poca gràcia quedar-se alla amb només aigua. Total de relax no gaire.


Adeu.


P.S.- Com podreu comprovar ja em funcionen els accents així que si no en poso algun ja no és per que no em vagi el teclat, ja no tinc excusa.

dissabte 2 - Los Benito


Ahir dissabte, amb tota la il.lusió del mon i després de setmanes esperant, vaig anar per fi a veure el concertàs d'aquest gran però petit grup. Es senzill, agafen els instruments de musica, com qualsevol professional d'aquest hambit, i els fan sonar com millor saben, exprimint al màxim els sentiments vessats a l'escenari, i sobretot, a les lletres.

*breu rondalla:
"Fou" farà uns quants mesos quan al meu poble, al casal de joves concretament, sonava una música "pegadissa" i plena de lletres filosofiques, és a dir, tractant de la vida que ens envolta. Sense solta ni volta repetiem les més conegudes tornades de les cançons tot cofois i plens de gràcia mentre el temps corria i esgotava les poques gotes d'hivern i de nadal que encara ens mancaven.
Diverses setmanes varen passar fins que no ens vam preguntar: caram! qui carai són aquests que amb tanta creativitat i bona fe han omplert de vida els nostres dies vacantils?
En Ricard, que tant desapercebut sol passar, va alçar la veu i digué amb un tò de convenciment: són els Benito Kamelas. I quin guirigall que es va muntar tots rient i enfument-nos-en del seu nom.
Un cop a Barcelona vaig decidir coneixe'ls i aqui estic.
FI

Bé doncs el que deia, fan un dels millors rocks de l'estat espanyol, es poden comparar i de lluny amb la fuga, marea, extremoduro, que son els que conec jo d'aquest estil. El seu problema, el nom. Estic del tot convençut que si duguessin per nom algo no tant "cachondo" la gent se'ls prendria en serio i s'animaria a escoltar-los.
Fins i tot vaig estar pensant de dir-los-ho això del nom, amb broma pero seriós però no era moment. I la veritat és que els teniem davant doncs si no erem 100 n'erem 200 però més no.
En resum... escolteu-los!

L'espera es fa avorrida



Tenint en compte que estem a dues jornades de final de lliga i que esta mes emocionant que mai, nomes falta aixo, que ens fotin un parell de setmanes per a la intriga i el suspens, segur que es un truc d'audiencia per a les televisions...
Per acabar-ho d'adobar ens foten ahir un barça-nastic que ni vaig mirar, altres coses tinc a fer no? Com per exemple estudiar, si, mira com estudio,...
I aixo que m'he tragat tots els partits de lliga nomes pel fet de que si despres es guanya algo, ho pugui celebrar amb la consciencia tranquila d'haver-los estat seguint (suportant). Perque realment mira que n'arriba a ser d'avorrit eh aixo del futbol, quatre defenses tocant pilota i cada 20 minuts algu que corre cap a dalt, si ja se sap, la gent nomes es futbolera quan se celebren triomfs, ara, si s'ha perdut, qui se n'enrecorda?
Es mes, si es perd, la gent es deu sentir com desenganyada o algo per l'estil perque es llencen sobre l'equip i se'l volen carregar tot, mireu el Milan, van fer fora a mig equip per incompetents i rebre 3 gols ara fara 2 anys? No, i tot i aixi ara han guanyat la champions. Si mes no faig constar que a mi el Milan no em cau gens be, o millor dit no em cau be cap tant equip com persona italiana, van amb uns aires de xulillos que no m'agrada gens, i guanyen a l'ultim minut (majoritariament) com si et donesin pel cul mentre et penses que empataras o guanyaras.
Veig que m'he anat una mica del tema queden 2 jornades pero ja es el que toca perque ja en parlare aleshores d'aixo.
Vagi be.

Conflicte d'interesos


El dilema de la llengua, parlar en catala, parlar en castella, frequentment sorgeix en les converses aquest debat que acaba amb els conversants enfadats i amb mirades d'indignacio. Pero d'on sorgeix tot aquest conflicte? Anem a fer una mica de recopilacio moral (intentant, encara que potser inutilment, fer-la objectivament objectiva):
Utilitzem una llengua, ja sigui en el nostre cercle, familia... i ens trobem algu de fora del nostre hambit que no la parla. L'entenem i potser ens costa una mica desarrollarla en una conversa pero no passa d'aqui. Es en el moment que ve el record de l'epoca franquista (ja sigui subconscientment o no), quan ens posem a la defensiva i pensem que ni parlar-ne, que parlare com em doni la gana. De fet no te res de dolent que cadascu parli com li sembli, es mes bonic i tot que dues persones puguin entendre's enraonant de forma diferent, es una mostra de cultura.

Ara be, d'aqui a insultar-se hi ha un pas, i tots aquests garrulos que defensen la cultura catalana tant si com si (jo el primer, pero no: ) insultant tot aquell que parla castella, son tant ignorants com el gañan espanyol incompetent, corrupte i anticatalanista (de merda) que fa que aquest pais estigui com esta i ens haguem de plantejar seriosament si no estariem millor fora que no pas dins tal com estem ara.
Ja m'estic escalfant massa i no conve, es perd l'objectivitat... ostiaputa!

I el que la gent ha d'entendre es que es dona moltes mes avantatges i proteccions al catala perque es un idioma que ha estat oprimit durant decades, maltractat i humillat i que ara si es gira la truita una mica ningu te dret a queixar-se. Es una comparacio una mica extrema pero es com l'estat laboral i domestic de la dona, ha estat oprimida sempre i si ara tenen mes avantatges es normal i tot el dret que tenen, de fet jo soc dels que penso que som iguals en tot pero si s'ha de contrarrestar algo del passat endavant.

Un altre dia comentare la relacio frances-catala i l'odi que li tinc (personal) a aquesta llengua, el frances, evidentment.

sedant


Alerta! Perill! Aneu amb compte de no topar-vos amb la gespa i colegues alhora, pot suposar el fracas escolar.
Com vaig dir, tenia intencio de començar a estudiar pero desafortunadament avui m'he entrepussat i he acabat parant a la gespa de la facultat d'economiques. Aixo ha suposat que em torres literalment sota un Sol infernal i que perdes quatre hores xerrant. Sempre va be distreure's una mica.
Demano perdo per tots aquests dies que escric sense accents, es el puto teclat que no me'ls posa, haure de tornar-lo a instal.lar.
I be fins aqui lo temps.

Off-feelings


Comencen els dies extranys, dies que es parla poc, s'estudia molt, i t'entretens en estones disperses mirant blogs, comentant, i en definitiva esplaiant-se una mica.

Una conversa que estava tenint avui parlava de les eleccions, si, encara, que si els vots en blanc són bons que si l'abstenció no ho és... Típics debats post-electorals que parlen sobre temes que s'acaben oblidant en questió de setmanes, per sort nostra. I doncs si ens haguessim de discutir constantment per temes rellevants pero tot i així sense massa efecte sobre les nostres vides quotidianes, no ens quedarien amics.

El millor es no pensar massa, com sempre dic jo, que així seràs més feliç. Correm el risc aleshores de tornar-nos ignorants, incompetents,...? Perque jo per molt que sigui feliç, no vull ser un feliç estupid, o estupidament felíç com la canço dels pets... Ja estic pensant més del compte, millor que m'aturi.

En definitiva, poc temps té la gent (jo inclòs), però sí que en tenen per estar davant l'ordinador, la tele,... perdent-lo inutilment. Som humans i sembla que els humans som incoherents.

Espero no deprimir a ningu, no és que jo ho estigui simplement estic off, no tinc sentiments, soc...com una pedra.

SWEET DREAMS



Si , al final si, senyores i senyors ho hem aconseguit. Despres de tant esperar per fi podem dir "ara si!". Tothom pensava que no passaria pero al cap i a la fi es veia a venir, tants dies amb l'angoixa, la por, tot allo que temem quan pot succeir el pitjor, pero d'aleshores ença tot va anar rutllat.
Increible, jo no m'ho havia imaginat tal com es, sino mes sensible als canvis i no tant enlluernador ni exitos. De fet un dia o altre sempre acaba venint el que esperem i aixi ha sigut per a tots nosaltres, SI SI SI!!!
Ho sento si em repeteixo pero SI SI SI!!!
Ara be, millor no confiar-nos i ser prudents que tal com ve pot marxar.

Per cert, un apunt, a que m'estic referint? Ni la mes remota idea, simplement volia exclatar en euforia per sentir-me be, gracies.

fins unaltra.

S-elecciones municipales


Bajo las iniciales PSC y todavia imbatidos en su categoria... el partido socialista!
Con su porte y su elegancia, siempre luchando... CiU!
Ecologistas, de izquierdas, comunistas... Iniciativa per Catalunya!
Historicos, nunca han bajado a segunda... ERC
...
Ayer vimos un trepidante partido de 12 horas en que se competia por el liderato municipal en los siguientes quatro años. Ademas en España tambien se celebraban las autonomicas algo que le daba mas emocion. Esa gente gritando las iniciales de su partido o coreando a su cabecilla... triste.
El hecho de que se tomen las elecciones como si fuera un deporte, una competicion, da mucho que pensar. No digo que sea culpa de la gente, la culpa es obviamente del comportamiento infantiloide de los candidatos, tanto municipales como estatales.
Aqui en Barcelona los candidatos dejaban mucho que desear, cuando fui a votar tanto me daba votar a uno como a otro. Esta es la causa, supongo, de tanta abstencion en estas fechas, pues, a muchos jovenes no nos motivan ni los partidos ni los candidatos. Lo que tenemos son charlatanes que solamente hablan para estar en el poder un quatrienio y luego venga a hacer obras para poder seguir quatro años mas.
En fin, una tarde entretenida la de ayer, bonita forma de perder el tiempo (me refiero a el seguir el escrutinio en directo), y mañana ya nadie se acordara.

Com a primer post /12


Com quan tot va començar, comença aquest blog amb ganes de res, per autoreflexio, per satisfer algo de mi, o per que si. El fet es aquest.
Sempre diem que estem molt ocupats amb un munt de coses pero de fet si vulguessim podriem fer tot allo a que sempre ens resistim per suposada falta de temps. No es que no hi hagi temps material, sino que volem temps buit, per a no fer res. Es clar que un cop posat a no fer res t'avorreixes i comences a fer alguna cosa pero el fet de que sigui "improvitzada" i/o sense obligacio ens fa sentir millor. Jo mateix que he començat a estudiar aquest any, vaig empendre la primera etapa conscienciat amb la idea de que no podia quedar ni sortir massa. Vist un, vistos tots, que diuen, doncs no, aquest segon curs m'he adonat que son bestieses tot aixo de la falta temps, la disponibilitat... tots qui aneu tant ocupats que no us dona possibilitat a passar-vos'ho be reflexioneu i penseu si voleu la vida tal com es, sense temps, aixi veureu el que us conve. No soc qui per donar lliçons i tampoc en tinc ganes aixi que que collons que cadascu faci el que vulgui i com vulgui.
Be esero que un cop publicat aquest primer post m'agradi encara que no digui res,
me n'haig d'anar, no tinc temps
...