Represa

Feia temps que no publicava, no se perquè, per paranoies, per no voler escriure, tampoc hi estic obligat pero si escrius més coses tens més possibilitats d'haver-ne escrit alguna de bona, no? Doncs això és precisament el que NO he fet.

Imagineu-vos, heu d'anar a un curset d'una sola classe, estaràs amb desconeguts unes hores i te n'aniras (adios muy buenas). La cosa és que us fan fer alguns exercicis per trencar el gel i estar mes comodes, com per exemple xerrar amb el company del costat i explicar-vos la vida. Això que comenses a parlar i de repent et diu que ha estiuejat tota la vida al poble on tu has estiuejat tota la vida, un puto poble de 300 persones, jajaj! Ho vaig trobar bastant bestia. Despres m'entero que un altre coneix a 3 amics meus del poble, que va am un a un casal i am els altres dos a classe, i que és amic de un colega d'aqui bcn. Venga no hi ha qui s'ho cregui això per favor, em vaig quedar flipant ... Vaja que acabem tots com si ens coneguessim de tota la vida, no tant, però si amb molt bon rollo. Y hasta aqui mi historia: la historia d'un vaixell, que no va arribar a port! avui a 30 minuts...