Metàfores



L'altre dia em vaig trobar un cargol, petit i dèbil. Li vaig donar protecció, menjar , i casa. Pensava que sempre el tindria, va anar creixent, i un bon dia se'n va anar, em va traicionar i vaig perdre tot sentit a la vida, que estava basada en cuidar del cargol. De tant en tant el veia però ja no era el mateix. Al fi, un dia vaig veure que anava amb altres caragols petits i vaig assumir que era el que tocava, aqui la meva vida va arribar al seu fi.
Ho podem prendre com una metàfora de moltes coses, les que vulgueu, tenir fills, tenir un jugador de cantera bo i que se'n vagi (molt a veure) jejej.

P.D.-Tranquils no passa res, se me'n va una mica l'olla i jasta.

4 comentarios:

Itf dijo...

El cargol és Ronaldinho. Lent de merda.

robert dijo...

jajaja

Anónimo dijo...

mort als paràsits.

tovalles o estovalles?

Anónimo dijo...

Ultimament observo molta vena metaforica i poetica, vols dir que no ets de lletres¿?