versos?
Ja fa temps que no escric res de cent, doncs cada cop soc mes dolent
m'empesco algunes jugades, més que res per a no fer errades
doncs amb la coma i l'accent, no m'hi manego ni content.
Ara toca analitzar, com feia abans de no pensar
així potser torno a ser jo, massa i tot per a ser bò.
però de fet tot evoluciona, perque sino no soc persona
la questio es que no se me'n vagi l'olla, i aprovi ni que sigui amb la polla
doncs si una cosa esta clara, és que haig de seguir amb aquesta carrera
estigui alegre o estigui trist, i encara que me'n fagi un tip
d'alla és d'on sortirà el pa, quan estiguem a l'endemà
doncs ja per acabar, acabar de repassar
que no s'ha de pensar, per a feliç estar
però sense perdre el control, que no et fagin un gol
i no puguis refer-te, i mai mes tornar a jeure
doncs vui dir sentar el cap, que mai malament ha estat.
9 comentarios:
de cent maneres sovint diria
aquest no, tampoc és el meu dia
decent sembla en canvi la vida
quan tot fàcilment camina
i ja que no es pot evitar
de donar voltes i pensar
defensarem que és una bona opció
que sovint ens assenyala la solució
potser senzillament
hem d'escollir bé el moment
i limitar les rallades
a quan per l'ànim no van maldades
finalment com sempre
hem de permetre
que el sentit de l'humor
relativitzi la nostra por
i confiar en nosaltres,
qui sinó hi serà quan criem malves.
molt sensat això del pa, sí senyor.
ja trobava a faltar les paranoies robert!!;)
jajaja que gran maria jeje
a vere si em reenganxo ara que estudio m'acostumo a inspirar!, elena
Veig que estic obligat a parlar en vers,
Perquè si no potser et perds,
A mi tampoc m'agrada la universitat,
Pero pitjor és ser un merda desgraciat.
Les assignatures solen ser avorrides,
I els apunts acaben plens de parides,
La majoria de profes són incompetens,
O yayos mig morts sense dents.
On vull anar a parar amb això?
No ho sé ben bé, ni tu ni jo,
Només volia comentar el que escrius,
Perque escrius el que mai cantes,
Perque cantes el que mai dius.
Ignasi dixit
no us vull seguir la veta,
no m'hi veig capacitat,
ans no és pas la meva meta
i tampoc seré obsequiat.
pero ja veieu que finalment
m'he acabat sortint de mare,
doncs hi ha una cosa evident:
això del vers s'encomana!
Ben gracios és tot plegat,
doncs sorprèn i és apreciat.
Ja sigui rimant seguit (@itf)
o intercalant verç entre mig,(@roger)
sempre veus gent amb cultura,
o una mica de soltura.
Doncs nose si sé n'ha de saber,
però jo escric ben a plaer,
i encara que defalleixi,
procuraré seguir rialler!
Un recull poetic
no gens patetic
llegit a estat per mi
Com que de ciencies soc
Lo meu es ecriure poc
........
ai que en xarli s'ha animat
tot i ser un desgraciat,
ja que a palamos ha pirat
i solets a barna ens ha deixat
laltre dia vam na a sopar
a un basc per poder xerrar
i despres de molt menjar
la factura va arribar,
pero per espant la casa de rec
ja que per entrar has de estar cec,
i els bojus hi van entrar
sense en les conseqüències pensar,
dons la maledicció els caigué
xo kom la movie ha komençat,
i per res me la perdré
piru..
Publicar un comentario