Critica espontània (continuació)

Hi ha un episodi d'Astèrix i Obèlix, les dotze proves d'Astèrix, si no recordo malament s'anomena, en el qual una de les proves consisteix en aconseguir el formulari tres-quaranta-dos tot entrant en un edifici a demanar-lo. Si algú l'ha vist ja sabrà del que parlo, sino, només dir-vos que quan vaig entrar dins la "campana" semblava talment allò, una casa de bojos. El problema resideix en que la gent va de finestreta en finestreta i de pis en pis fins que es tornen bojos eus aqui és la prova d'en Juli Cèsar.

Així em trobava jo air dia 2 de juny quan tot havent sortit de la porta de la dreta em manaven anar a la porta de la dreta (justament la mateixa de la qual n'estava sortint), allò era de bojos. Vaig fer el que em deien, no fos cas, i vaig anar al primer pis. No hi havia ningú, només algunes persones que entraven per dues portes a banda i banda del replà mitjançant targetes magnètiques. Hi havia una porta al mig, més gran i amb pany. Al girar-lo, la porta va cedir, i vaig poder entrar. Informació, deia un altre cop, però nose perquè em donava la sensació que allò no era el que buscava, nose si és perque no hi havia ningu (tret de la recepcionista) o perque posava Departament Mercantil de Barcelona. Vaig preguntar: "Això no és per treure's el carnet, oi?" a la resposta: "No, això és a l'altre edifici".
Jo ja no em creia res, de manera que vaig tornar a pujar dins el mateix edifici, fins la plana 4 on havia anat abans. Ara hi havia una altra persona, una dona que em digué que havia d'anar a l'altre edifici taquilla 10, per fi una mica de concresió.
Surto al carrer, giro a la dreta i entro per la porta de l'esquerra. Pujo ara a la primera planta taquilles 01-...-37. Vaig a la 10 i em diuen que haig d'agafar tiquet, d'on?, de la taquilla 15, una maleida taquilla amagada on no posa res més que uns asteriscs a sota. Pregunto el mateix que a l'altre edifici (per treure'm el carnet?) i em diu: si a la 10-11 tot donant-me un tiquet. M'espero vora mitjora veient la gent extranya que ronda per allà fins que m'atenen. La noia, molt explicita, em dona uns papers i m'ho explica. Li faig repetir 20 vegades perquè no vull ambigüetats després del que m'ha costat arribar aquí i aclareixo les coses. Per fí he conseguit el que volia.
Vaig a l'aparcament de bicis tement per la seguretat de la meva (la gent del barri no em feia gaire bona pinta), l'agafo, pujo cap a casa, i em foto a sobar.

Moraleja: Com poden ser tant incompetents els que han organitzat el puto edifici de merda que vulgarment es diu LA CAMPANA???????? Nidea però jo faré un esquema intentant explicar lo merda que és. gràcies

Moraleja 2: No m'extranya que la gent encarregui aquesta feina a les autoescoles, fer-ho un mateix és...impossible.

Moraleja 3: I espereu, ara m'haig de treure un certificat mèdic, pagar a caixa (planta 2), i tornar allà perque em donin dia i hora per l'examen, deu vulgui que tingui sort!!!! (no soc catòlic).


I ANTE TODO, NO ENS ESTRESSESSIM