Conflicte d'interesos

El dilema de la llengua, parlar en catala, parlar en castella, frequentment sorgeix en les converses aquest debat que acaba amb els conversants enfadats i amb mirades d'indignacio. Pero d'on sorgeix tot aquest conflicte? Anem a fer una mica de recopilacio moral (intentant, encara que potser inutilment, fer-la objectivament objectiva):
Utilitzem una llengua, ja sigui en el nostre cercle, familia... i ens trobem algu de fora del nostre hambit que no la parla. L'entenem i potser ens costa una mica desarrollarla en una conversa pero no passa d'aqui. Es en el moment que ve el record de l'epoca franquista (ja sigui subconscientment o no), quan ens posem a la defensiva i pensem que ni parlar-ne, que parlare com em doni la gana. De fet no te res de dolent que cadascu parli com li sembli, es mes bonic i tot que dues persones puguin entendre's enraonant de forma diferent, es una mostra de cultura.

Ara be, d'aqui a insultar-se hi ha un pas, i tots aquests garrulos que defensen la cultura catalana tant si com si (jo el primer, pero no: ) insultant tot aquell que parla castella, son tant ignorants com el gañan espanyol incompetent, corrupte i anticatalanista (de merda) que fa que aquest pais estigui com esta i ens haguem de plantejar seriosament si no estariem millor fora que no pas dins tal com estem ara.
Ja m'estic escalfant massa i no conve, es perd l'objectivitat... ostiaputa!

I el que la gent ha d'entendre es que es dona moltes mes avantatges i proteccions al catala perque es un idioma que ha estat oprimit durant decades, maltractat i humillat i que ara si es gira la truita una mica ningu te dret a queixar-se. Es una comparacio una mica extrema pero es com l'estat laboral i domestic de la dona, ha estat oprimida sempre i si ara tenen mes avantatges es normal i tot el dret que tenen, de fet jo soc dels que penso que som iguals en tot pero si s'ha de contrarrestar algo del passat endavant.

Un altre dia comentare la relacio frances-catala i l'odi que li tinc (personal) a aquesta llengua, el frances, evidentment.

sedant

Alerta! Perill! Aneu amb compte de no topar-vos amb la gespa i colegues alhora, pot suposar el fracas escolar.
Com vaig dir, tenia intencio de començar a estudiar pero desafortunadament avui m'he entrepussat i he acabat parant a la gespa de la facultat d'economiques. Aixo ha suposat que em torres literalment sota un Sol infernal i que perdes quatre hores xerrant. Sempre va be distreure's una mica.
Demano perdo per tots aquests dies que escric sense accents, es el puto teclat que no me'ls posa, haure de tornar-lo a instal.lar.
I be fins aqui lo temps.

Off-feelings

Comencen els dies extranys, dies que es parla poc, s'estudia molt, i t'entretens en estones disperses mirant blogs, comentant, i en definitiva esplaiant-se una mica.

Una conversa que estava tenint avui parlava de les eleccions, si, encara, que si els vots en blanc són bons que si l'abstenció no ho és... Típics debats post-electorals que parlen sobre temes que s'acaben oblidant en questió de setmanes, per sort nostra. I doncs si ens haguessim de discutir constantment per temes rellevants pero tot i així sense massa efecte sobre les nostres vides quotidianes, no ens quedarien amics.

El millor es no pensar massa, com sempre dic jo, que així seràs més feliç. Correm el risc aleshores de tornar-nos ignorants, incompetents,...? Perque jo per molt que sigui feliç, no vull ser un feliç estupid, o estupidament felíç com la canço dels pets... Ja estic pensant més del compte, millor que m'aturi.

En definitiva, poc temps té la gent (jo inclòs), però sí que en tenen per estar davant l'ordinador, la tele,... perdent-lo inutilment. Som humans i sembla que els humans som incoherents.

Espero no deprimir a ningu, no és que jo ho estigui simplement estic off, no tinc sentiments, soc...com una pedra.

SWEET DREAMS

Si , al final si, senyores i senyors ho hem aconseguit. Despres de tant esperar per fi podem dir "ara si!". Tothom pensava que no passaria pero al cap i a la fi es veia a venir, tants dies amb l'angoixa, la por, tot allo que temem quan pot succeir el pitjor, pero d'aleshores ença tot va anar rutllat.
Increible, jo no m'ho havia imaginat tal com es, sino mes sensible als canvis i no tant enlluernador ni exitos. De fet un dia o altre sempre acaba venint el que esperem i aixi ha sigut per a tots nosaltres, SI SI SI!!!
Ho sento si em repeteixo pero SI SI SI!!!
Ara be, millor no confiar-nos i ser prudents que tal com ve pot marxar.

Per cert, un apunt, a que m'estic referint? Ni la mes remota idea, simplement volia exclatar en euforia per sentir-me be, gracies.

fins unaltra.

S-elecciones municipales

Bajo las iniciales PSC y todavia imbatidos en su categoria... el partido socialista!
Con su porte y su elegancia, siempre luchando... CiU!
Ecologistas, de izquierdas, comunistas... Iniciativa per Catalunya!
Historicos, nunca han bajado a segunda... ERC
...
Ayer vimos un trepidante partido de 12 horas en que se competia por el liderato municipal en los siguientes quatro años. Ademas en España tambien se celebraban las autonomicas algo que le daba mas emocion. Esa gente gritando las iniciales de su partido o coreando a su cabecilla... triste.
El hecho de que se tomen las elecciones como si fuera un deporte, una competicion, da mucho que pensar. No digo que sea culpa de la gente, la culpa es obviamente del comportamiento infantiloide de los candidatos, tanto municipales como estatales.
Aqui en Barcelona los candidatos dejaban mucho que desear, cuando fui a votar tanto me daba votar a uno como a otro. Esta es la causa, supongo, de tanta abstencion en estas fechas, pues, a muchos jovenes no nos motivan ni los partidos ni los candidatos. Lo que tenemos son charlatanes que solamente hablan para estar en el poder un quatrienio y luego venga a hacer obras para poder seguir quatro años mas.
En fin, una tarde entretenida la de ayer, bonita forma de perder el tiempo (me refiero a el seguir el escrutinio en directo), y mañana ya nadie se acordara.

Com a primer post /12

Com quan tot va començar, comença aquest blog amb ganes de res, per autoreflexio, per satisfer algo de mi, o per que si. El fet es aquest.
Sempre diem que estem molt ocupats amb un munt de coses pero de fet si vulguessim podriem fer tot allo a que sempre ens resistim per suposada falta de temps. No es que no hi hagi temps material, sino que volem temps buit, per a no fer res. Es clar que un cop posat a no fer res t'avorreixes i comences a fer alguna cosa pero el fet de que sigui "improvitzada" i/o sense obligacio ens fa sentir millor. Jo mateix que he començat a estudiar aquest any, vaig empendre la primera etapa conscienciat amb la idea de que no podia quedar ni sortir massa. Vist un, vistos tots, que diuen, doncs no, aquest segon curs m'he adonat que son bestieses tot aixo de la falta temps, la disponibilitat... tots qui aneu tant ocupats que no us dona possibilitat a passar-vos'ho be reflexioneu i penseu si voleu la vida tal com es, sense temps, aixi veureu el que us conve. No soc qui per donar lliçons i tampoc en tinc ganes aixi que que collons que cadascu faci el que vulgui i com vulgui.
Be esero que un cop publicat aquest primer post m'agradi encara que no digui res,
me n'haig d'anar, no tinc temps

...