dissabte 2 - Los Benito

Ahir dissabte, amb tota la il.lusió del mon i després de setmanes esperant, vaig anar per fi a veure el concertàs d'aquest gran però petit grup. Es senzill, agafen els instruments de musica, com qualsevol professional d'aquest hambit, i els fan sonar com millor saben, exprimint al màxim els sentiments vessats a l'escenari, i sobretot, a les lletres.

*breu rondalla:
"Fou" farà uns quants mesos quan al meu poble, al casal de joves concretament, sonava una música "pegadissa" i plena de lletres filosofiques, és a dir, tractant de la vida que ens envolta. Sense solta ni volta repetiem les més conegudes tornades de les cançons tot cofois i plens de gràcia mentre el temps corria i esgotava les poques gotes d'hivern i de nadal que encara ens mancaven.
Diverses setmanes varen passar fins que no ens vam preguntar: caram! qui carai són aquests que amb tanta creativitat i bona fe han omplert de vida els nostres dies vacantils?
En Ricard, que tant desapercebut sol passar, va alçar la veu i digué amb un tò de convenciment: són els Benito Kamelas. I quin guirigall que es va muntar tots rient i enfument-nos-en del seu nom.
Un cop a Barcelona vaig decidir coneixe'ls i aqui estic.
FI

Bé doncs el que deia, fan un dels millors rocks de l'estat espanyol, es poden comparar i de lluny amb la fuga, marea, extremoduro, que son els que conec jo d'aquest estil. El seu problema, el nom. Estic del tot convençut que si duguessin per nom algo no tant "cachondo" la gent se'ls prendria en serio i s'animaria a escoltar-los.
Fins i tot vaig estar pensant de dir-los-ho això del nom, amb broma pero seriós però no era moment. I la veritat és que els teniem davant doncs si no erem 100 n'erem 200 però més no.
En resum... escolteu-los!