Primera nit de nadal
Avui tot passejant a les 6 de la tarda, ja es feia fosc. M'ha vingut a la ment aquella dolça sensacio acollidora de l'hivern, tot encaixonat a casa amb l'escalforeta de la llar (no es propaganda repsol) i pensant en el nadal.
Records de petit, al poble amb els avis, fent cagar el tió m'han fet pensar en l'il.lusió perduda per aquestes festes; els reis, el tio, el meu aniversari,... jaja. Potser és perque l'any passat me'n vaig oblidar de tot això i vaig passar l'hivern entre llibres i numeros, o potser és perque tinc una altra perspectiva de les coses. Tot plegat no em resulta pas desesperançador.
I això que el nadal en si no m'agrada gaire, els regals i totes aquestes vajanades son palla en vers al sentiment que m'ha vingut avui, aquesta tarda.
2 comentarios:
Que maco! El Nadal sempre m'ha deprimit. I mira que m'agraden les reunions familiars, però acabo veient el cantó negatiu de les coses i penso "com trobaré a faltar aquests moments quan es morin". És una mica fort, ho sé, però sóc així. Què hi farem...
la grandesa del nadal és q se li pot aplicar quella frase tan suada de desperta odi i amor a parts iguals, però no deixa indiferent ningú (això ho he escrit fa poc en algun lloc). de petit simplement el vius, i després sembla q t'obliga a posicionar-te. el problema és q les opcions són limitades (el nadal és la festa de l'hipocresia/el q tu vulguis però la il·lusió que genera és incontestable/i poca cosa més), i cansen. en qualsevol cas per mi significa temps lliure, que sempre és benvingut.
sí qués una mica queremos turrónturrónturrón el post, prò que bonic això de la d les bajanades i la palla, en serio.
Publicar un comentario