Conflicte d'interesos
El dilema de la llengua, parlar en catala, parlar en castella, frequentment sorgeix en les converses aquest debat que acaba amb els conversants enfadats i amb mirades d'indignacio. Pero d'on sorgeix tot aquest conflicte? Anem a fer una mica de recopilacio moral (intentant, encara que potser inutilment, fer-la objectivament objectiva):
Utilitzem una llengua, ja sigui en el nostre cercle, familia... i ens trobem algu de fora del nostre hambit que no la parla. L'entenem i potser ens costa una mica desarrollarla en una conversa pero no passa d'aqui. Es en el moment que ve el record de l'epoca franquista (ja sigui subconscientment o no), quan ens posem a la defensiva i pensem que ni parlar-ne, que parlare com em doni la gana. De fet no te res de dolent que cadascu parli com li sembli, es mes bonic i tot que dues persones puguin entendre's enraonant de forma diferent, es una mostra de cultura.
Ara be, d'aqui a insultar-se hi ha un pas, i tots aquests garrulos que defensen la cultura catalana tant si com si (jo el primer, pero no: ) insultant tot aquell que parla castella, son tant ignorants com el gañan espanyol incompetent, corrupte i anticatalanista (de merda) que fa que aquest pais estigui com esta i ens haguem de plantejar seriosament si no estariem millor fora que no pas dins tal com estem ara.
Ja m'estic escalfant massa i no conve, es perd l'objectivitat... ostiaputa!
I el que la gent ha d'entendre es que es dona moltes mes avantatges i proteccions al catala perque es un idioma que ha estat oprimit durant decades, maltractat i humillat i que ara si es gira la truita una mica ningu te dret a queixar-se. Es una comparacio una mica extrema pero es com l'estat laboral i domestic de la dona, ha estat oprimida sempre i si ara tenen mes avantatges es normal i tot el dret que tenen, de fet jo soc dels que penso que som iguals en tot pero si s'ha de contrarrestar algo del passat endavant.
Un altre dia comentare la relacio frances-catala i l'odi que li tinc (personal) a aquesta llengua, el frances, evidentment.
2 comentarios:
Ui... la objectivitat Robert. Un dia amb calma n'em de parlar que no et veig convençut de que no existeix.
Per altra banda, d'acord amb tu que els garrulos españols que defensen el castellà a cop de puny són igual de negatius que els catalans que també el volen imposar. Deixem que cadascú faci el que vulgui coi!
Si, si, lo millor es no pensar en aixo, l'atre dia vaig llegir un post en ke comentaven que el jajaja de cada cultura son iguals, que tots riem i fem gestos semblants i aixo es el que hem de valorar,... weno una mica estupid potser pero no enfadar-nos com a minim.
Publicar un comentario