Quatre paraules

Si algú veu un troç d'esperança pel carrer que m'avisi, que l'he perdut.
Si algun dia sentiu paraules tendres en boca d'algú, repetiu-me-les que les he oblidat.
Si esteu be, disfruteu-ho i no li restregueu per la cara a qui no.
Així finalment, potser en podrem fer, d'aquesta, la nostra existencia, una existencia menys dura.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Ja m'agradaria anar-me trobant bocinets d'esperança pel carrer, pero ultimamen escasseja...
Tu espera't que arribi el nadal al desembre (o mitjans de novembre, pq de fet amb el rollo del consumisme un dia d'akets akabarem celebrant-lo d'octubre a març...)i veuras el q es q et restreguin x la cara q son les persones mes felices de lunivers...
(volia fer un intent d'animarte pero em sembla k o he empitjorat...en fi, esperem q arribin temps millors)

robert dijo...

jajaja no trankila no estic desanimat ara estic amb la vena reflexiva i jasta jeje.vinga!