Si algú veu un troç d'esperança pel carrer que m'avisi, que l'he perdut.
Si algun dia sentiu paraules tendres en boca d'algú, repetiu-me-les que les he oblidat.
Si esteu be, disfruteu-ho i no li restregueu per la cara a qui no.
Així finalment, potser en podrem fer, d'aquesta, la nostra existencia, una existencia menys dura.
Com que passo per moments "dificils" per dir-ho d'alguna manera, he decidit provar el que varen fer altres fa temps amb la música a vere si ens diu alguna cosa. Certament m'ha sorprès i m'he quedat bastant flipat. Vulguis o no, doni el resultat que doni, fa gracia i qui em conegui també riurà.
Per cert, es tracta de posar el reproductor de música en aleatòri i vas relacionant per ordre de com apareguin (cronològic?), les cançons amb la pregunta filosofica sobre la vida, ahí va:
1. Com em veu el món?
A deshora (La Fuga): Jajaja, m'aixeco tard però no pensava que es notés tant.
2. Tindré una vida feliç?
The ruins of my life (Sonata Arctica): Comencem bé, amb esperances jeje.
3. En realitat, què creu la gent de mi?
Trepitja fort(Lax'n'Busto): Així m'agrada cony, ara falta que m'ho cregui jo.
4. Les persones pensen "fer-me algo" en secret?
Duerme conmigo (Marea): ¿?¿? algun missatge subliminal? li veig poca relacio, comno sigui una noia qui m'ho vulgui fer jjeje
5. Com puc ser feliç per mi mateix?
Track 10 (Axenstar): No m'aclara res la veritat jejeje. No, ho he buscat i es diu Northern Sky. Sí, m'agrada la natura.
6. Què hauria de fer amb la meva vida?
Que triste es (Benito Kamelas): collons, bé la cançó parla de la politica i tal però dit així fa esgarrifar...
7. Tindré fills alguna vegada?
Paradigm Shift (Liquid tension Experiment): No li veig relació, si algú li veu que m'ho digui.
8. Un bon consell:
Dilluns que ve (Brams):Deixo la beguda, els porros d'amagat i tot això, (però no puc perque no ho faig relativament, i per lo poc que ho faig no faré cas al consell).*El que he escrit es la continuació de la cançó i el final lo meu.
9. Quin és el meu "main theme" actualment?
Ayer Soñé (Benito Kamelas):La cançó parla de l'enyorança d'un amor perdut, aaaix, aqui li dono la raó.
10. I l'altra gent quina cançó creu que és la meva "main theme"?
Song in my Head (Sherwood):No se de que parla, pero si pensen ke tinc sempre la musica al cap ja magrada, en realitat jo sempre dic que lo millor del món es la musica.
11. Quina cançó es tocarà en el meu funeral?
Satania (Mago de Oz): Que animal, kin iuiu jeje, sembla mentida pero joder...com les clava el puto ipod. No em faria res que hi sonés. Però el titol es una mica... satanic? jeje.
12. Com serà el meu dia avui?
Destruction Preventer (Sonata Arctica): Bueno aqui nosenose avui he anat a un examen bastant perdut, no és gaire de previsor.
13. Per què estic aqui?
San Sebastian (Sonata Arctica): fragment de la lletra (Was it good I got to know her well although it made me see
That the sun of San Sebastian is way too hot for me?
Oo-oo..
Now I live my life in shades and I am married to the moon
And the sun of San Sebastian is warming someone new). Dona que pensar, sempre he dit que m'agrada quan plou, potser es perque magrada viure en shades, sombres... També es pot trobar la seva connotació amorosa, però ultimament en parlo massa jeje.
14. Per quina raó la gent em recordarà?
Massa jove per fer-me gran (Els Pets): Encoratjador, i maca la cançó.
15. Quina cançó se m'enganxarà demà?
Cowboys from hell (Pantera): jajaja, ho dubto, esta bé però no es de les que s'enganxen, no és facilona, per dir-ho aixi.
Bé per avui ja n'hi ha prou que amb els comentaris se m'allarga molt això. Només dir que si ja n'ha clavat bastantes, espereu-vos a la segona meitat...puto ipod jeje, pero mira, així et prens les coses més en broma que es lo que em caldria.
Aprofiteu per prendre exemple de què és la bona música que no en sabeu, la gent en general, si és que sou d'aquests. Sempre m'agrada compartir la musica que descobreixo i consider-ho bona amb els amics i coneguts, ara bé, pocs em fan cas, ells s'ho perden.
Avui tot passejant a les 6 de la tarda, ja es feia fosc. M'ha vingut a la ment aquella dolça sensacio acollidora de l'hivern, tot encaixonat a casa amb l'escalforeta de la llar (no es propaganda repsol) i pensant en el nadal.
Records de petit, al poble amb els avis, fent cagar el tió m'han fet pensar en l'il.lusió perduda per aquestes festes; els reis, el tio, el meu aniversari,... jaja. Potser és perque l'any passat me'n vaig oblidar de tot això i vaig passar l'hivern entre llibres i numeros, o potser és perque tinc una altra perspectiva de les coses. Tot plegat no em resulta pas desesperançador.
I això que el nadal en si no m'agrada gaire, els regals i totes aquestes vajanades son palla en vers al sentiment que m'ha vingut avui, aquesta tarda.
Bones ja torno a ser aqui, desrés d'uns mals dies en que no estava d'humor per a fer humor. Ara s'intenta com sempre, a veure que podem comentar.
Heu vist el partit del barça avui? per favor, l'altre dia parlava de cargols... un cargol és el que hi ha al mig del camp, o llimac, si li'n voleu dir, ke s'empega la pilota i no la deixa anar del mig del camp o dels 3/4 fins que la perd. Un lastre, i encara hi ha gent que es queixa de qui el critica i et diuen (mal barcelonistaaaa!!!). A CAGAR HOME!!!
A part d'aquest personajillo trobo ke el partit a estat be i si no a entrat a sigut perque no ha volgut la bola. A destacar Yoghur Gudjhonsen que ha fet un molt bon partit, amb els comentaris pertinents del xarli que no parava de afalagar-lo. S'ho mereixia realment.
Weno no ia massa més a parlar, a si, que cada dia que passo per davan d'un poli kuan vaig amb bici, sense casc, sense mans, sense llums, escoltant musica, per voreres de menys de cinc metres i les mil imbecilades més que podria fer normalment, em sento violent i passo ràpid, em fa cosa. De moment no m'han dit res, o al menys no ho he sentit, weno claro amb la musica... apa bona setmana!
L'altre dia em vaig trobar un cargol, petit i dèbil. Li vaig donar protecció, menjar , i casa. Pensava que sempre el tindria, va anar creixent, i un bon dia se'n va anar, em va traicionar i vaig perdre tot sentit a la vida, que estava basada en cuidar del cargol. De tant en tant el veia però ja no era el mateix. Al fi, un dia vaig veure que anava amb altres caragols petits i vaig assumir que era el que tocava, aqui la meva vida va arribar al seu fi.
Ho podem prendre com una metàfora de moltes coses, les que vulgueu, tenir fills, tenir un jugador de cantera bo i que se'n vagi (molt a veure) jejej.
P.D.-Tranquils no passa res, se me'n va una mica l'olla i jasta.
Tras largos dias de emparo y muchas horas de espera
llegó a mi casa una nueva, llego a mi alcoba una teja.
La teja de todas las tejas que me apartaba del agua
y asi fueron siete lunas o más en aquella tierra.
Si un buen dia rompiera o llevada fuera por viento
qué hacer yo no sabria y quedaria en escarmiento.
En efecto esto pasó y otra vez fui yo a mojarme
más no estaba acostumbrado a hasta los huesos calarme.
Busca que busca otras tejas aunque no importen las quejas
sin encontrar una alguna, que pueda del agua taparme.
(listen: Extrechinato y tu, viento.)
Es un tema complicat d'afrontar psicològicament aquest, el anar fora de Catalunya de viatge. Si, avui hem tornat de Saragossa i això és tot el que vaig pensar:
Vam arribar i ens vam trobar amb una estació de puta mare millor que l'illa diagonal (no te res a veure però imagineu-vos lo guapa que era perque l'hagi de comparar amb l'illa, no es ironia) i el meu cap ja va comensar a pensar: putos espanyols que ens roben els cuartos... Calmat robert calmat, al meu costat tenia gent optimista, pessimista com jo, i gent que sudava, com que hi havia mes gent que sudava vaig acabar adoptant aquesta postura. Tot seguit vam agafar el bus cap al centre, primer que mirem: a veure les banderes que hi ha penjades (dia de la hispanidad). Som, o SOC aixi de rebuscat, es lo que hay. Sorpresa, en vam veure més de catalanes que d'espanyoles, i no eren poques aquestes ultimes. Aqui ja em va trastocar, m'havien dit: on aneu a Saragossa el centre del feixisme...tonteries, no?
El que si que em va fer molta gracia va ser la gent vestida d'època o del que fos, ho veia com algo popular i m'agradava, pero despres vaig pensar que fos el que fos, seria catòlic, a la merda jeje.
Vam dinar malament, vam passar tota la tarda a un bar, i a les 20 ens vam anar a comprar el beure, per si s'acabava o si no el venien a partir d'alguna hora. Conclusió, no compris beure abans d'hora perque te l'acabaras fotent, a les 22 anavem ja tocadets. M'enrecordo jo que m'estava pixant de tanta birra i rabiava perque no hi havia ningu pixant, quan vas borratxo veus tot de penya pixant porai xk també hi van però clar, no tenia en conte que eren les deu de la nit jajaja, vaig acabar pixant en un arbust fuera del alcance de ojos indeseables.
Amb tot el contentillo que portava jo de la birra (em vaig comprar el maxim numero de birres diferents: ambar, cruzcampo, judas, heineken, qilmes) vaig deixar de pensar i ens vam deixar portar per la multitut, ens vam aixecar i capa valdespartera (lloc tipo el forum d'alla a Sgs). Alla va ser com a totes les festes, aixi am molta gent, m'estalvio explicacions, i l'hora de marxar quan ja ens havia baixat tot i jo al menys am el bajon, haviem d'agafar els autobusos perque ens tornessin a l'estació. Imgaineu-vos tota la gent del forum, potser tota no, la meitat, intentant fer cua per agafar un puto bus...un panorama. Estavem casi davant de la cua, i arriben tres furgons plens de polis i comensen a embutir-nos per força. La gent cridant, barallant-se amb la poli, els polis dient: es que solo aprendeis a palos!!! Aqui és on vaig pensar: ara ho entenc, molta estació i lo que vulguis pero a l'hora de actuar són tant incompetents com pensava, com tot el pais vamos, un nivelazo que la flipas!
Weno ja us deixo que se'm fa llarg a mi i tot. Aixo que vam dormir una estona a l'estació i vam anar a pillar el bus. La meva butaca tenia un entrepà de mortadela i una cocacola alla fastigosos, puta gent de merda! que no netegen? joder!!! Em vaig tenir que aguantar les manies i vaig estar amb el bocata sota els peus amb la pudor que allò comportava. Avui hem arribat a sants, una estació que a primera vista dona MOLT que desitjar comparada amb las delicias, però amb la seguretat de que ja estavem a casa...
Aquest tio ens fa veure una mica com són les musiquetes modernes d'avui en dia..., endavant!
Feia temps que no publicava, no se perquè, per paranoies, per no voler escriure, tampoc hi estic obligat pero si escrius més coses tens més possibilitats d'haver-ne escrit alguna de bona, no? Doncs això és precisament el que NO he fet.
Imagineu-vos, heu d'anar a un curset d'una sola classe, estaràs amb desconeguts unes hores i te n'aniras (adios muy buenas). La cosa és que us fan fer alguns exercicis per trencar el gel i estar mes comodes, com per exemple xerrar amb el company del costat i explicar-vos la vida. Això que comenses a parlar i de repent et diu que ha estiuejat tota la vida al poble on tu has estiuejat tota la vida, un puto poble de 300 persones, jajaj! Ho vaig trobar bastant bestia. Despres m'entero que un altre coneix a 3 amics meus del poble, que va am un a un casal i am els altres dos a classe, i que és amic de un colega d'aqui bcn. Venga no hi ha qui s'ho cregui això per favor, em vaig quedar flipant ... Vaja que acabem tots com si ens coneguessim de tota la vida, no tant, però si amb molt bon rollo. Y hasta aqui mi historia: la historia d'un vaixell, que no va arribar a port! avui a 30 minuts...
