Com un firandant que de poble en poble va, se sent un durant l'estiu quan sense cap ocupació aparent es deixa caure de lloc en lloc per tal d'anar-se entretenint amenament. Així és doncs quan un veu al tornar a barcelona, la "merda" de xafogor que hi fa, només arribari ja comences a suar i sentir-te cansat, no us la recomano. Emigrem tots al camp o als pobles de platja i deixem aquesta basura de microclima, per favor.
I ara, com que no tinc res més a dir, adeu!
Jo no em creia pas que la crema solar fos eficaç, que "funcionés" en contra del sol i els rajos "uva" (oliva, en català (és primera hora i l'humor no està molt fi)). Simplement creia que era un muntatge de les empreses farmacèutiques per enriquir-se a costa de la por de la societat en front un Sol que segons diuen està en escreix. Si no s'haguessin inventat això del canvi climatic, tant tranquils que estariem ara: no faria tanta calor, el Sol no cremaria i no ens hauriem d'esparcir pel cos aquesta pasta blanca... el que fa la publicitat.
La qüestió és que l'altre, el segon dia que anava a la platja, em vaig untar només per les espatlles, ja que és on recordava haver "pillat" més l'any passat, i així ho vaig fer. Òbviament em vaig oblidar l'esquena, i el dia següent a casa, em veieu a mi d'esquenes a l'aire acondicionat per tal de calmar el dolor. Vaja que va quedar demostrat que la crema serveix doncs les espatlles les tinc intactes i en canvi l'esquena no, què hi farem.
Ja fa tres dies d'allò, i ara encara quan la gent em saluda: Què tal tio!, tot donant-me un cop a l'esquena dic: Gràcies home, gràcies, amb un somriure falç i cagant-me en la mare del tio i en el Sol.
L'Itf i el Bachi m'han passat la feina de posar la musica que escolto, i no puc dir que no. Així que ahi va:
-Musica a l'ordinador: Molta
-Ultim CD que he comprat: Diria que "por costumbre" de Benito Kamelas, gran grup, rock nacional de l'estil Marea, Extremoduro i La Fuga (una mescla). És més bo el ultim cd però no el tenien.
-5 cançons més escoltades: Com ha dit el bachi en el seu, jo escolto cançons i em van agradant diferents és a dir totes. El problema és que si escolto molt una cançó la rallo i ja no em sembla tant bona. Posaré més aviat 5 bones cançons.
· The Power of One de Sonata Arctica, grup finlandès, dura 5:30, potser un dels millors solos que he sentit mai, i no per la tecnica o la velocitat (n'hi ha molts de rapids) sino per la melodia que fa, impresionant. Va ser el primer grup "metal" que vaig escoltar, es a dir que no cal que t'agradi el metal per escoltar-los.
· No quiero ser un poeta de Marea, del primer disc d'aquest grup navarrès, m'encanta. Res a dir, només que són una referencia del rock espanyol de los tiempos que acontecen.
· Gone to the wall de Twilitghtning, grup finlandès i també molt semblant a Sonata Arctica però més progressius i menys "metal".
· Downfall de Children of Bodom (i poso aquesta perque n'haig de posar només una...). Aquest grup si que és metal, i és el millor grup que mai he escoltat.
· Hasta nunca de La Fuga, una cançó que fa plorar i tot, no, ara en serio, és una de les que m'agrada més del grup.
Hi ha un episodi d'Astèrix i Obèlix, les dotze proves d'Astèrix, si no recordo malament s'anomena, en el qual una de les proves consisteix en aconseguir el formulari tres-quaranta-dos tot entrant en un edifici a demanar-lo. Si algú l'ha vist ja sabrà del que parlo, sino, només dir-vos que quan vaig entrar dins la "campana" semblava talment allò, una casa de bojos. El problema resideix en que la gent va de finestreta en finestreta i de pis en pis fins que es tornen bojos eus aqui és la prova d'en Juli Cèsar.
Així em trobava jo air dia 2 de juny quan tot havent sortit de la porta de la dreta em manaven anar a la porta de la dreta (justament la mateixa de la qual n'estava sortint), allò era de bojos. Vaig fer el que em deien, no fos cas, i vaig anar al primer pis. No hi havia ningú, només algunes persones que entraven per dues portes a banda i banda del replà mitjançant targetes magnètiques. Hi havia una porta al mig, més gran i amb pany. Al girar-lo, la porta va cedir, i vaig poder entrar. Informació, deia un altre cop, però nose perquè em donava la sensació que allò no era el que buscava, nose si és perque no hi havia ningu (tret de la recepcionista) o perque posava Departament Mercantil de Barcelona. Vaig preguntar: "Això no és per treure's el carnet, oi?" a la resposta: "No, això és a l'altre edifici".
Jo ja no em creia res, de manera que vaig tornar a pujar dins el mateix edifici, fins la plana 4 on havia anat abans. Ara hi havia una altra persona, una dona que em digué que havia d'anar a l'altre edifici taquilla 10, per fi una mica de concresió.
Surto al carrer, giro a la dreta i entro per la porta de l'esquerra. Pujo ara a la primera planta taquilles 01-...-37. Vaig a la 10 i em diuen que haig d'agafar tiquet, d'on?, de la taquilla 15, una maleida taquilla amagada on no posa res més que uns asteriscs a sota. Pregunto el mateix que a l'altre edifici (per treure'm el carnet?) i em diu: si a la 10-11 tot donant-me un tiquet. M'espero vora mitjora veient la gent extranya que ronda per allà fins que m'atenen. La noia, molt explicita, em dona uns papers i m'ho explica. Li faig repetir 20 vegades perquè no vull ambigüetats després del que m'ha costat arribar aquí i aclareixo les coses. Per fí he conseguit el que volia.
Vaig a l'aparcament de bicis tement per la seguretat de la meva (la gent del barri no em feia gaire bona pinta), l'agafo, pujo cap a casa, i em foto a sobar.
Moraleja: Com poden ser tant incompetents els que han organitzat el puto edifici de merda que vulgarment es diu LA CAMPANA???????? Nidea però jo faré un esquema intentant explicar lo merda que és. gràcies
Moraleja 2: No m'extranya que la gent encarregui aquesta feina a les autoescoles, fer-ho un mateix és...impossible.
Moraleja 3: I espereu, ara m'haig de treure un certificat mèdic, pagar a caixa (planta 2), i tornar allà perque em donin dia i hora per l'examen, deu vulgui que tingui sort!!!! (no soc catòlic).
I ANTE TODO, NO ENS ESTRESSESSIM
Veient que durant les vacances això d'escriure és tant imprevisible com si ho fes un nen petit, he deicidit que fins a principi de temporada no escriure "oficialment". De moment:
Qui no s'avorreix aquests dies? I encara més si no es treballa, doncs vaig decidir anar a trafic per informar-me sobre com treurem el carnet. Deu vulgui que només hi hagi de tornar una vegada en aquell infern. Us descriure el que vaig fer, o més aviat el que em van fer fer.
Entro, miro el cartell informatiu dels pisos i llegeixo: Informació, planta 2 taquilles 38-39-40. Pujo les escales tot content pentsant-me que seria un moment i... veig les taquilles 42-43-...-60, em comenso a preocupar però no passa res. Li pregunto a un guardia: perdó, informació? I em contesta, així com a altres desesperats com jo: para arriba!. A falta d'escales per pujar decidim agafar l'ascensor i endevineu... no hi ha més de 2 pisos, segons marquen els botons, i com que estem al 2n pis, no podem PUJAR! pensem, serà l'altre ascensor, doncs NO!
Comenso a estar-ne fins als collons, surto de l'ascensor, encara al segon pis, i comenso a provar totes les portes que veig no duent-me enlloc. Finalment obro una porta d'emergencia, tot despreciant el consell d'un ignorant estafat com jo per tota la incompetencia d'aquell lloc de no fer-ho per perill d'alarma, i em veig en un passadis blanc amb una altra porta la qual obro. Sorpresa, una escala que puja (nota: després me n'adonare que estic en un altre edifici). Començo a pujar fins que em trobo un munt de gent i llegeixo: informació, on inmediatament vaig i un tio que semblava tenir problemes de prostata (no parava de moures, ergo es devia estar pixant) . Aquest em contesta a la meva pregunta de "Què faig per treure'm el carnet per lliure"? amb un fred "Surts al carrer, porta de la dreta, primera planta". Jo, xocat per la falta d'info, intento extreure'n algo més, com el numero de taquilla o algo, però res.
Descendeixo fins a la primera planta i surto. Amb cautela, m'allunyo de la façana per agafar perspectiva i em giro... PAM! Un altre desengany, no hi ha porta de la dreta. Només hi ha un centre mèdic i un aparcament.
...
continuarà
