A temps de res

Com un deliri, una sombra que s'acosta, un soroll greu i profund, com res! Passen les hores veient el rellotge girar, i girar, i girar... i així han passat un, dos, i quasi tres dies dels dies que avui vivim.
Si, això és perdre el temps, segons marquen els cànons de la nostra societat. Però com tot animal necesito hivernar (malgrat sigui estiu i no sigui tot animal el que ho faci) i descansar. I creieu-me, tots aquells que viviu estressats, o ocupats, penseu en dormir bé o no cal ni això, tan sols fer RES, t'envaeix una sensació de satisfacció i de credibilitat de que no passa res. És com si tornessis a néixer.
Potser t'alarmes, o potser no, però creus que és per un motiu i que has estat recuperant forces per acabar el que ja fa temps que s'hauria d'haver acabat. Si, en poc temps s'intentara culminar amb un any d'esforç, a vegades fàcil, a vegades difícil. I sabent que és el primer de molts, només espero les vacances per poder pensar més sobre un mateix.


Si tots els que estudieu us sentiu així, esteu acabats!