Perque escric això?
Creant imatges de dissociació i tot persuadint la idea de no fer-se enrere en l'aspecte dels relleus, un dia vaig arribar a la conclusió de que la bruticia de les superficies nocturnes és equiparable al pèsol del conte de la princesa i el pèsol, en contacte amb la sabata, evidentment.
M'explicaré, bé, no, no m'explicaré, deixaré que vosaltres mateixos en treieu les conclusions...
P.D: Quans pèsols hi ha sota la sabata en una nit qualsevol que hagis sortit? Tants com trossos de vidre trencat enganxat amb els cubates que cauen per terra hi tinguis.
6 comentarios:
no hem de subestimar la importància dels pèsols. perquè no és que les altres persones no fossin capaces de notar el pèsol, sinó que no hi estaven predisposades. i la tonteria es podria bifurcar: per una banda el hábito hace al monje, i nosaltres podem modificar la nostra sensibilitat mitjançant la nostra conducta. per altra banda, els detalls són importants, i si sacrifiquéssim una mica d'actitud d'estic per sobre de tot a favor del cutrisme dormiríem millor.
cert, i encara que manqui la recança, no resta la manicura.
no confondre amb magnèsia
qui us entengui que us compri
Xarli dijo:
Bufff quina paranoia
Per sí t'interesa saber-ho, t'he afegit a la secció d'enllaços del meu bloc-> http://www.vilageliu.tk.
Una abraçada!
Publicar un comentario