Divendres 28 - Benito Kamelas

Em desperto, em roda el cap, crec que és d'un somni, un somni que em sembla haver tingut. Somiava que anava a un concert, un d'aquests grups no massa coneguts, en una sala no massa gran.
No ho recordo massa bé tot, però sí recordo un moment en que m'ha envait l'emoció, quan han sortit a l'escenari, des d'aquell instant no he pogut parar de repetir les lletres que des de fa un any i escatx vaig començar a escoltar.
Ha sigut el concert més emocionant de la meva vida, i no és exagerar. Després del típic repertori de les noves cançons, que bé em sabia i bé he seguit, han començat amb Loko, la primera de les millors cançons que han tocat i venen a continuació. Blanca i dulce cocaina, mítica per a qui els coneix pero poc personal. Tot seguit han tocat Sueños Rotos, símbol de la desesperació de la bona musica, del rock en front a la "basura" que ens envolta cada dia i no deixa fluir els sentiments tapats per la comercialitat.
Aqui els meus ulls han començat a humidificar-se de l'emoció i tot el que vaig sentir quan començava a escoltar-la. No he tardat gaire en explotar, doncs Fue mi abuelo m'ha matat i he començat a plorar d'emoció tot cantant les lletres que rememoren les morts dels qui van lluitar en la guerra civil des d'un punt de vista republicà però neutre: "ninguna bala es buena".
""He mirado al sol, con cara de no haber dormido, y me pregunto que se ha jodido, que, ya nada es igual..."" m'ha fet morir-me de l'emoció encara més que l'anterior doncs akesta cançó He decidido és una de les altres grans, no, GRANS obres d'aquesta banda.
Del nou disc ha estat la Bla, bla, bla! una crítica a la falsedat de la societat actual ""y no sabes, el asco que me dan tus abrazos, y cuando me repites llamame si quieres algo, y no te preocupes que yo soy tu amigo, Y LUEGO POR LA ESPALDA VA Y TE CLAVAN EL CUCHILLO!!"", impressionant i totalment d'acord, amb la lletra d'aquesta cançó.
Les meves emocions s'han calmat i he seguit disfrutant de bon ritme i algun solo improvitzat que han deixat anar per disfrutar una estona. Ayer soñé (la més coneguda, més "catchable" suposo), Que más da i Aquellas cosas que soliamos hacer entre d'altres, han precedit (amb el tipic "amago" de marxar) l'ultima i molt maca cançó de la seva ciutat d'origen Valencia ciudad.

En definitiva, és un d'aquests somnis que voldries no despertar-te o desitjaries que s'hagues fet realitat, que és el cas.Descanseu els ulls, i bonanit!