Divendres 28 - Benito Kamelas

Em desperto, em roda el cap, crec que és d'un somni, un somni que em sembla haver tingut. Somiava que anava a un concert, un d'aquests grups no massa coneguts, en una sala no massa gran.
No ho recordo massa bé tot, però sí recordo un moment en que m'ha envait l'emoció, quan han sortit a l'escenari, des d'aquell instant no he pogut parar de repetir les lletres que des de fa un any i escatx vaig començar a escoltar.
Ha sigut el concert més emocionant de la meva vida, i no és exagerar. Després del típic repertori de les noves cançons, que bé em sabia i bé he seguit, han començat amb Loko, la primera de les millors cançons que han tocat i venen a continuació. Blanca i dulce cocaina, mítica per a qui els coneix pero poc personal. Tot seguit han tocat Sueños Rotos, símbol de la desesperació de la bona musica, del rock en front a la "basura" que ens envolta cada dia i no deixa fluir els sentiments tapats per la comercialitat.
Aqui els meus ulls han començat a humidificar-se de l'emoció i tot el que vaig sentir quan començava a escoltar-la. No he tardat gaire en explotar, doncs Fue mi abuelo m'ha matat i he començat a plorar d'emoció tot cantant les lletres que rememoren les morts dels qui van lluitar en la guerra civil des d'un punt de vista republicà però neutre: "ninguna bala es buena".
""He mirado al sol, con cara de no haber dormido, y me pregunto que se ha jodido, que, ya nada es igual..."" m'ha fet morir-me de l'emoció encara més que l'anterior doncs akesta cançó He decidido és una de les altres grans, no, GRANS obres d'aquesta banda.
Del nou disc ha estat la Bla, bla, bla! una crítica a la falsedat de la societat actual ""y no sabes, el asco que me dan tus abrazos, y cuando me repites llamame si quieres algo, y no te preocupes que yo soy tu amigo, Y LUEGO POR LA ESPALDA VA Y TE CLAVAN EL CUCHILLO!!"", impressionant i totalment d'acord, amb la lletra d'aquesta cançó.
Les meves emocions s'han calmat i he seguit disfrutant de bon ritme i algun solo improvitzat que han deixat anar per disfrutar una estona. Ayer soñé (la més coneguda, més "catchable" suposo), Que más da i Aquellas cosas que soliamos hacer entre d'altres, han precedit (amb el tipic "amago" de marxar) l'ultima i molt maca cançó de la seva ciutat d'origen Valencia ciudad.

En definitiva, és un d'aquests somnis que voldries no despertar-te o desitjaries que s'hagues fet realitat, que és el cas.Descanseu els ulls, i bonanit!

Perque escric això?

Creant imatges de dissociació i tot persuadint la idea de no fer-se enrere en l'aspecte dels relleus, un dia vaig arribar a la conclusió de que la bruticia de les superficies nocturnes és equiparable al pèsol del conte de la princesa i el pèsol, en contacte amb la sabata, evidentment.
M'explicaré, bé, no, no m'explicaré, deixaré que vosaltres mateixos en treieu les conclusions...

P.D: Quans pèsols hi ha sota la sabata en una nit qualsevol que hagis sortit? Tants com trossos de vidre trencat enganxat amb els cubates que cauen per terra hi tinguis.

Otony

Us heu imaginat mai que passaria si se n'anés mai la llum del gimnas? Entesos, jo tampoc, però suposant que algú suficientment malalt s'ho hagués imaginat, li sorprendria el que tot seguit explicaré.

Corria l'any 2008, el boom immobiliari tot just començava a decaure i s'anaven a celebrar les Olimpiades de Pequín. Quedaven 3 anys per a la revolució de la que tant se'n va parlar després però evidentment ningú es preocupava ni s'imaginava res de res. Com anava dient, era un mes tranquil, el gener per a ser més concrets, a la gent no li agradava fer res al gener, en aquells temps se l'anomenava "la cuesta de enero" i era per això que la gent es tornava més estalviadora i no sortia tant.
També val la pena recordar, si no m'equivoco, que el Barça estava en els seus pitjors moments, uns jugadors mandrosos que impedien que l'equip anés endavant... qui ho havia de dir, ves, que no tornarien a provar l'amarg gust de la derrota, amb aquesta llarguissima ratxa la gent ja parla de compra d'arbitres, per favor, tantes lligues i tantes champions no es guanyen només comprant arbitres...

I es que en aquells temps, concretament en aquella època de l'any, vaig decidir, un matí que aniria a comprar el diari. Va ser com un impuls, un impuls que em conduiria a traves de la meva llarga vida fins al moment en que estic ara; un impuls que em faria viure tants moments magics, tantes il.lusions, també desilusions, tot s'ha de dir. La tendresa de la gent i el despertar sense haber encara vist el sol, el tocar de la rosada amb la meva cara cada matí i el companyerisme amb la gent del carrer, no té preu. El que si que puc afirmar és que l'esforç ha valgut la pena, i em trobo ara, més satisfet que un ginjol.

Efectivament, amics, aquesta és la historia de com vaig acabar sent quiosquer!.

Període Examinal

Malgrat el nom que he posat per títol sembli inventat o alguna tergiversació de la realitat, puc demostrar, amb el real diccionario de la real academia española (RDRAE)sota el braç, que aquesta paraula és la més correcte per definir lo sigüent:Merda.


I és que a la meva carrera, enginyeria industrial (EI) realitzada a l'escola tecnica superior d'enginyeria industrial (ETSEIB), ja pots treballar, estudiar, fer deures, copiar o empollar (TEDCE) que si no hi ha sort, no aprovaras. No puc negar que no només sigui una cosa de sort, també s'han de tenir una mica de "pesquis", i de fet, quan repeteixes una asignatura veus lo fàcil que era,... al menys les asignatures fàcils, que és la que he repetit aquest quatrimestre.

Doncs bé, com anava dient, portem quasi un mes amb la cançoneta de lesprint, i amb les academies d'ajuda i reforç a l'alumnat que et cobren un pastó i et treuen un munt de temps (AARACPTMT) i una mica de fer el ronso per aquí i una mica de fer el ronso per allà, em trobo a dues setmanes per el final d'aquest període, sense haver-me currat al màxim les dues assignatures que se suposava que tenia que dur com anell al dit i clavar-les (DASTADiC) més que res per assegurar-me l'aprovat i no arriscar-me a tornar a fer el primo el quatri que ve.
Desitjadme Suorto
DS

Nadal a 3 bandes

Per fi arriba el nadal, temps esperat quan erem petits, i que a mesura que creixes va perdent la gràcia. Però el que sí que vull que arribi és el dia que emeten "Nadal a tres bandes" aquest gran programa on et fan veure coses impossibles amb el billar. Tot s'ha de dir, a mesura que creixes també ho vas veient més cutrillo pero mola igual. El que no entenc és la gent que el critica dient: què fals, aqui s'hi han estat hores... CONY!! pero tu ho veus en un minut no? PUES CALLA I DISFRUTA DEL ESPECTACULO COÑO.

Ara bé, per mí el Nadal perd la gràcia perque els regals no em fan gracia, el que vull m'ho compro jo i estic més content, i a sobre tinc que ESTUDIAR, vaia mandra, a sobre que m'estic apalancant massa aquest nadal i encara catejare...en fin vaia bien!

Increible la manipulacio de les dones, inclus des de petites!!!

Jajajajaj, vaia nena!!!!!

Nana de quebranto (MAREA)

Si me cuca un ojillo la parca yo encojo la pata
pero la sonrisa siempre me delata
déjame terminar de pintarle plumas a las ratas,
que cojan vuelo desde tu pelo
donde vivimos desde que los suelos cualquier día nos matan
si de ser cielo es de lo que se trata
[...]
Cavé mi fosa entre tus cosas, aburrido de haber sido el que más amor te dio
también el que más fatiguita y palabras malditas camino del huerto
sin saber si olía a muerto nuestro triste y asqueroso corazón.
[...]
Peleándome con mi cabeza no me gana nadie,
le falta cordura, me sobra vinagre,
y mala follá, y una boquita muy bien afilá,
que prefiere triscar en la hierba
antes que rendirle cuentas al aire

Si te quedas conmigo aquí, sabrás que mi palabra
viste de rojo carmesí,
dale cordel a su trajín, saldrá de mis entrañas
lo que vuelven en oro el serrín
o en más sangre con la que escribir.